Josep Reig i Peix s’establí com a teixidor de seda el 1840 a Barcelona, en un taller al carrer de Cotoners. Una guia del 1842 esmenta 66 d’aquests teixidors de vels, tots dintre del recinte tancat de la ciutat vella.
A l’Exposició Industrial del 1844 hi presentarà gro, setí i mocadors de seda de diversos colors. A l’any següent era a l’Exposició de Madrid, on guanyà una medalla de plata pels seus teixits i per un Sant Crist teixit en seda, que reproduïa una imatge que tenia a la seva fàbrica.
Paper comercial de Batlló i Companyia, Societat en Comandita. Fèlix Batlló i el seu fill Tomàs continuaren el negoci dels Reig. Un Batlló serà el propietari de l’edifici construït per l’arquitecte Gaudí al passeig de Gràcia de Barcelona.
La seva especialització serà el crespó, un teixit que es caracteritza per la superfície arrufada que presenta i que té els crespons de dol com a una, però no l’única, aplicació. Recordem que la seda negra és un dels distintius de la sederia catalana de l’època. Al voltant del 1860, Josep Reig canvià de domicili barceloní, passà el despatx al carrer de Vigatans i obrí una segona fàbrica a la vila de Gràcia que tenia una secció de tint. Al carrer de Vigatans hi tenia 200 aranyes mecàniques i 19 telers, amb 50 obrers. A la fàbrica de Gràcia tenia 22 telers, el tint ja esmentat i 41 obrers més. El capital invertit era de 108 000 rals —5 400 duros—.
La marxa de l’empresa es pot seguir a través de la seva participació a les exposicions. Després de la de Barcelona del 1860 el trobem per primera vegada en una d’internacional, la de París del 1867, on obtingué una medalla de bronze pels seus mocadors de crespó i de tafetà, corto premio a su mérito, com dirà el cronista Orellana. Josep Reig ha incorporat a l’empresa el seu fill Eduard Reig i Carreras i actua com a Josep Reig i Fill.
Josep Reig fou president del Col·legi de l’Art Major de la Seda durant dos anys (1847-48) i era una de les primeres figures de la indústria sedera catalana. Devia morir al voltant del 1870.
Esquela d'Eduard Reig i Carreras publicada al Diari de Barcelona, el novembre 1880. Eduard Reig, segona generació familiar al capdavant d’una indústria sedera, tindrà una vida curta però intensa, com a industrial i com a polític.
Eduard Reig i Carreras (1842-80), el seu fill, tindrà una vida curta, però intensa. Participà activament en política donant suport a la revolució de setembre del 1868 que va fer fora Isabel II. Va ser regidor i diputat provincial de Barcelona i fou elegit diputat a les Corts espanyoles pel districte de Manresa. Morí al mes de novembre del 1880 i a la seva esquela consten les diferents condecoracions que havia rebut, però el seu primer títol és el de fabricant. Era vice-president de l’Institut del Foment del Treball Nacional.
Eduard Reig i Companyia participà a les exposicions barcelonines del 1871 i 1877, sempre amb els seus teixits tradicionals i els seus mocadors. El despatx passarà pel carrer Girona i per la Ronda de Sant Pere. L’única fàbrica serà la de Gràcia, al carrer de la Fruita.
La seva mort podria haver comportat la desaparició de l’empresa. Eduard Reig només tenia una filla —Rosa Reig i Martí—, menor d’edat. Però subsistirà gràcies a l’entrada en el negoci de Fèlix Batlló i Masanella, el qual es féu càrrec del negoci tot constituint Reig, Batlló i Companyia.
És amb aquesta denominació que participaren a l’Exposició Universal del 1888 i guanyaren una medalla de plata pels seus crespons i mocadors de seda.
La família Reig i la família Batlló.
Al final de segle, Fèlix Batlló i el seu fill Tomàs es devien sentir prou segurs com per abandonar el nom de Reig, que els havia donat el prestigi de la vella casa sedera. Es constituirà Batlló i Companyia, Societat en Comandita, amb la mateixa fàbrica —ara es diu carrer de Méndez Núñez, núm. 15— i despatx a la Ronda de Sant Pere, núm. 52. Obriran una nova fàbrica al Masnou (el Maresme) en una prova clara de l’expansió d’aquests anys. Aquesta es reservava per als treballs més delicats, que eren fets amb telers manuals, mentre la de Gràcia funcionava amb telers moguts per una màquina de vapor.
Fèlix Batlló morí al mes de juliol del 1902. El continuador del negoci serà el seu fill Tomàs, un dels fundadors, el 1905, de la societat Foment de la Sericicultura Espanyola, amb seu a Barcelona, que es dedicà a l’ensenyament de com criar cucs de seda, regalant i venent llavors o arbres de morera.
Joan Batlló, el fill gran, fou qui encarregà a l’arquitecte Antoni Gaudí la construcció de la casa que ocupa el núm. 43 del Passeig de Gràcia —can Batlló— i que meresqué el premi de l’Ajuntament de Barcelona l’any 1907.
Batlló i Companyia, Societat en Comandita, es convertirà en anònima el 5 de febrer de 1940, amb la denominació de Batlló, SA. Aquesta entrarà a formar part de Sedunión, SA, entitat constituïda l’1 de gener de 1973 per fusió de Batlló, SA i Sederies Jordi Fàbregas, SA.