Girona en una postal del començament del segle XX.
La sèquia Monar, d’origen medieval, pren les aigües del Ter al seu pas per Bescanó. Té un recorregut de 6 km fins a desguassar al riu Onyar, després de passar per Salt, Santa Eugènia i Girona. El desnivell obtingut per la sèquia servia per a moure uns molins fariners, que eren de propietat municipal gironina, des del segle XVII.
L’any 1841, Felip Flores i Miquel Armengol, dos gironins, iniciaren tractes amb l’ajuntament de Girona per obtenir el traspàs dels seus drets sobre la sèquia, que pensaven destinar a moure un molí paperer. L’oferta que va fer Flores i Companyia —el nom de l’empresa—, serà finalment adjudicada pel municipi a la seva successora, Oliva, Flores i Companyia.
El també gironí Vicenç Oliva i Palau serà el qui encapçalarà la proposta i obtindrà la concessió en emfiteusi perpètua de l’anomenat Molí de Dalt, que hi havia a la sèquia, amb la condició de construir-ne un altre amb sis moles que substituís el Molí de Baix, en estat ruïnós. Aquests dos molins eren fariners i havien de continuar essent-ho, però l’ajuntament impulsava l’aprofitament de l’aigua sobrant “para fomentar la industria o establecimientos fabriles”. El contracte fou signat el darrer dia de l’any 1842.
Oliva, Flores i Companyia es convertirà en Oliva i Companyia el mateix any 1842 i prepararà la constitució d’una societat anònima, La Gerundense, SA, que rebrà els drets d’aigua de les anteriors companyies. La seva constitució s’escripturà el 22 d’abril de 1843 amb un capital de 1 700 000 rals, una xifra important.
La Gerundense, SA (1843). Socis constituents.
La societat era formada per una quinzena de socis i el capital estava molt repartit. Els gironins tenien poca capacitat financera i anaren a buscar aportacions a Barcelona i Figueres. Entre ells hi ha gent diversa: un notari de la capital de l’Empordà —Manuel Díaz— al costat d’uns capitalistes i industrials barcelonins com Manuel Lerena i els Lleonard.
La Gerundense no rebrà l’aprovació reial, necessària per a les societats anònimes, fins el 30 de novembre de 1848, cinc anys després. Molt aviat obrí un despatx i un dipòsit comercial a Barcelona, a la plaça del Duc de Medinaceli, núm. 2. El mes de febrer del 1848 es va produir un incendi a la fàbrica, però es va aconseguir tallar el foc abans que fes mal.
El gerent de la fàbrica era el també accionista Fèlix Pagès. No obstant això, la direcció tècnica devia estar en mans franceses. Així ho semblen indicar els noms de Grixois i Texile, que apareixen ocupant aquest càrrec el 1862 (Revista Industrial, 1862, pàg. 262). La marxa de Felip Flores, que era un mecànic i un dels promotors de l’empresa, pot anar lligada a aquesta dependència de tècnics estrangers.
Una segona màquina de paper acompanyarà aviat per la primera. Possiblement la compra d’aquesta màquina es devia fer el 1848, quan s’amplià el capital fins a 2 620 000 rals.
L’empresa es consolidarà aviat en el mercat català i espanyol. A Catalunya no té pràcticament competència en el sector dels papers comuns i destinats a la impremta, si bé en té ja una mica més entre els de classe superior, com el paper de carta i els destinats a gravació litogràfica. A l’Exposició barcelonina del 1860 presentà un catàleg força ampli de la seva producció, que era de 50 quintars diaris de paper —2 080 kg—. Els draps que s’utilitzaven per a fabricar la pasta de paper venien de Catalunya, però també de Sevilla i fins i tot d’Itàlia (La Industria, 1862, pàg. 102). Hi treballaven 130 obrers.
Paper comercial, 1886. La Gerundense SA, constituïda el 1843, serà la primera fàbrica de paper continu a Catalunya.
Paper comercial, 1886. El 1882, en suspendre pagaments la societat anònima, es tornarà a posar en marxa la fàbrica a nom de Masaguer i Fill i Salieti.
Vint-i-cinc anys després de la creació de La Gerundense, els seus productes ja tenien competència i l’empresa havia perdut protagonisme. Serà present en les dues exposicions catalanes de la dècada dels anys setanta —el 1871 i el 1877—, però el seu perfil és més baix. El 1871 presentà paper per a impremta i per a cartes, blanc i blavós. A la del 1877 s’acontentà amb exhibir el paper continu que utilitzaven per a imprimir una bona part dels diaris de Barcelona. Vicenç Oliva representa La Gerundense a través d’un despatx que és ara al carrer Comtesa de Sobradiel, núm. 4.
La Gerundense. Maquinària (1879).
El 1879 esclatà una crisi financera. L’acta d’una reunió d’accionistes diu que “no pudieron encontrar reposiciones de crédito para hacer frente a distintos acreedores”. No es coneixen els seus balanços però cal creure que aquestes dificultats de tresoreria devien anar acompanyades de resultats negatius. A Barcelona es reuniren tres socis: Joan Lleonard, Martí Arolas i Josep Maria Estrada, encarregats de buscar una solució. Martí Arolas era un personatge molt conegut en la societat barcelonina: membre de la Junta del Foment de la Producció Nacional, director de La Maquinista Terrestre i Marítima, fundador de la Cristalleria Badalonesa i promotor dels Docks barcelonins; malgrat tot, però no se’n van sortir.
La junta d’accionistes acordà la liquidació de la societat i la venda dels seus actius per fer cara als creditors. Es publicaren llavors anuncis a través dels quals ens podem assabentar de la seva maquinària i producció: parlaven d’una producció de 18 000 kg a 19 000 kg mensuals de paper continu per part de cadascuna de les dues màquines, cosa que donaria un total una mica inferior al que s’atribuïen disset anys abans.
Evolució del capital de les societats propietàries de La Gerundense.
L’operació de venda de la fàbrica fracassà com a conseqüència de l’acció d’un dels acreedors, Joaquim Masaguer i Vidal, el qual inicià una acció executiva, embargà els béns de l’empresa i procedí a la seva venda judicial. Joaquim Masaguer era un magatzemista de ferros de Girona —que havia estat alcalde de Girona del 1869 al 1872—, amb establiment a la plaça de l’Oli i tenia un crèdit de 100 000 ptes —400 000 rals— contra La Gerundense. Li devia interessar el negoci i ell mateix presentà una oferta a la subhasta judicial. La Gerundense, SA es liquidarà, però l’empresa continuarà amb aquest mateix nom comercial, ara en mans de Joaquim Masaguer i del seu gendre Joan Salieti.
Des de la seva formació el 1843, La Gerundense va adoptar les denominacions socials següents:
- 1842 - Oliva, Flores i Companyia
- 1842-1843 - Oliva i Companyia
- 1843-1879 - La Gerundense, SA
- 1882-1888 - Masaguer i Fill i Salieti
- 1888-1896 - Masaguer Germans i Salieti
- 1896-1900 - Salieti i Companyia, S. en C.
- 1900-1923 - Salieti i Sala
- 1923-1928 - Sala i Salieti
- 1928-1942 - Sala i Bertran
- 1942-1972 - Sala i Bertran, SA
Font: Nadal, Joaquim, “La Gerundense (1842-1973), una fàbrica de Paper”, Girona al segle XIX, 1978.
La societat familiar
El 1882, tres anys després de la suspensió de pagaments i la liquidació de la societat anònima, es tornava a posar en marxa la fàbrica de paper continu a nom de Masaguer i Fill i Salieti. Però s’ha reduït el capital, que era de 2,6 milions de rals, a 400 000 ptes —1,6 milions de rals—.
El tombant de segle no serà bo per a La Gerundense. Les seves dificultats financeres portaran un nou canvi de titulars de l’empresa, si bé relatiu, ja que es manté Joan Salieti i entra com a nou capitalista Ignasi Sala i Masaguer, nebot de Joaquim Masaguer. Tot queda a casa.
Anunci (L’Autonomista, 1934). El 1942 la societat comanditària esdevindrà Sala i Bertran SA.
Poca informació es té de l’empresa durant els primers anys del segle XX, però si hem de fer cas de la disminució del capital social hauríem de creure que fou una evolució a la baixa, ja que des del 1896 funciona amb un capital mínim de 150 000 ptes —600 000 rals—. No obstant això, continua essent el primer proveïdor de paper dels diaris barcelonins.
La Gerundense tindrà encara diverses denominacions socials pel canvi dels principals socis del que era una societat en comandita, però sempre dintre de la mateixa família.
El 1942 la comanditària es convertirà en societat anònima: Sala i Bertran, SA.
La que havia estat la primera fàbrica de paper continu de Catalunya tancarà les portes el primer de gener de 1973.
Bibliografia
- Nadal, Joaquim, “La Gerundense (1842-1973), una fàbrica de Paper”, Girona al segle XIX, 1978.