La societat anònima
Anunci de la societat anònim (Barcelona en la mano, 1884). La Industrial Paperera és l’única empresa anònima que es creà durant la febre d’or (1881) dedicada a la fabricació de paper.
La Industrial Paperera, SA és l’única empresa anònima que es creà a Barcelona el primer any de la febre d’or (1881), dedicada a la fabricació de paper. I una de les poques d’industrials, cal afegir, ja que la majoria de les creades aquell any i el següent es proposaven allò que ara en diríem fer negocis, sense saber ben bé quins, i tenien un clar caràcter especulatiu.
El promotor de l’empresa fou Paulí Font i Moreso, que tenia el domicili a Barcelona i un negoci de comerç de paper. La seva botiga i el magatzem eren al Carrer Nou de Sant Francesc, núm. 27. El 1863 ja figura amb el que en diuen una botiga de paper blanc. El 1871 era present a l’Exposició de Barcelona, amb paper continu procedent d’una fàbrica del Catllar de Gaià (Tarragonès) i d’una altra de Saragossa. Unes fàbriques de les quals presumiblement era el representant.
La Industrial Paperera, SA. Socis constituents (1881).
Però sis anys més tard, el 1877, i amb motiu de l’exposició amb què s’inaugurà la nova Universitat de Barcelona, exhibirà paper procedent de la fàbrica que té a Rosselló de Segrià. En aquesta població hi havia una antiga tradició paperera, gràcies al canal de Pinyana, construït pels àrabs i millorat pels cristians, que proporcionava aigua i feia moure les moles dels molins fariners i paperers. Com a mínim se’n coneixen dos, d’aquests darrers: el d’en Pallàs i el d’en Serra. El d’en Serra tenia el seu origen en les activitats de Domènec Serra, el qual l’any 1741 produïa paper d’estrassa amb procediments manuals.
Un dels fills de Paulí Font, Marià Font i Matheu, era enginyer. Tot indica que fou ell qui donà la idea al seu pare de transformar l’empresa familiar en una societat anònima, captar nous recursos que permetessin incrementar la producció i convertir-la en una gran empresa. És el que es desprèn de les tres conferències que donà durant els primers mesos del 1881 als locals del Foment de la Producció Espanyola, a Barcelona. El tema era Història de la fabricació del paper, la seva introducció, progrés, estat actual i futur a Espanya. Segons els resums publicats (vegeu Diari de Barcelona, gener del 1881), Marià Font anuncià al final del cicle que Espanya estava en òptimes condicions per a desenvolupar la indústria paperera, tenint en compte que calia importar una bona part del paper consumit, ja que la producció era molt inferior al consum. L’enginyer aconsellava fer un esforç col·lectiu en aquest sentit.
La Industrial Paperera, SA serà la seva resposta a l’esforç col·lectiu que es demanava. Es va constituir a Barcelona el 24 de desembre de 1881. L’escriptura es refereix a “la fecunda idea concebida por Don Paulino Font de organizar en grande escala la fabricación del papel”. Paulí Font aportaria a l’empresa la fàbrica de Rosselló, amb el salt d’aigua inclòs, com també el magatzem a Barcelona i les existències, propietat de l’empresa familiar, Font i Companyia. Es fixà un capital francament alt: 5 milions de pessetes, però es començà amb el desemborsament tan sols del 10% d’aquesta quantitat, tal com era costum.
Els dividends passius corresponents al nominal de l’acció per la part no desemborsada havien de permetre, en principi, aportar a l’empresa els recursos a mesura que eren necessaris. Aquesta era la teoria, vàlida si els subscriptors de les accions tenien els diners. Però en l’època de la febre d’or els subscriptors no esperaven haver d’atendre aquests dividends passius, sinó que el títol tindria fortes plusvàlues en començar a cotitzar a Borsa, cosa que en permetria la venda abans que s’hagués de desemborsar més diner. Una bona part d’aquestes anònimes fracassaren per aquest motiu i La Industrial Paperera no sembla ser-ne l’excepció. Segons es desprèn dels balanços dels pocs exercicis de l’empresa, el capital real no superà mai les 500 000 pessetes. Si tenim en compte que aquesta inversió només havia servit per a cobrir el valor de la fàbrica, el magatzem i les existències, el resultat és que la societat es movia amb poc diner efectiu i que si hi hagué petició de desemborsament de dividends passius, aquests no es desemborsaren. L’intent d’emetre obligacions també fracassà o, més ben dit, es limità a la captació de 34 890 pessetes, una xifra totalment insuficient.
Després de tres anys de beneficis modestos, equivalents al 9,5% dels recursos aportats, La Industrial Paperera entrà en pèrdues el 1885. Aquest mateix any morí Paulí Font en el seu domicili del Putxet (Industria e Invenciones, 1885, pàg. 226). En tres anys, l’empresa perdé 580 000 pessetes, una xifra superior als recursos propis.
Pere Alier, fabricant tèxtil i paperaire
Pere Alier i Amar, continuador de l’obra del seu pare (La Industria Española, 1921). Pere Alier, fabricant tèxtil, comprà la fàbrica de Rosselló el 1886.
A la mort de Paulí Font i vista la pèssima marxa de La Industrial Paperera, els seus fills van fer dues coses: liquidar la societat, venent els seus actius, i tornar al comerç del paper. Font i Matheu Germans obriren un magatzem al carrer Notariat, núm. 2, de Barcelona, on venien papers de tota mena i materials destinats a màquines de paper. La fàbrica de Rosselló fou venuda a Pere Alier i Vidal el 1886.
Pere Alier és ja conegut pels lectors de l’obra com a fabricant de teixits de lli (vegeu Els Alier i els Borrull. Xarxes, lones i mocadors). Durant una pila d’anys mantingué els dos negocis en paral·lel: el tèxtil i el paperer. El nom de La Industrial Paperera fou substituït pel de La Leridana.
El seu fill i hereu, Pere Alier i Amar continuà portant els dos negocis, sense interrupció. I el mateix féu el seu nét, Pere Alier de Sampera, fins el 1930, que va suspendre les seves activitats tèxtils i es concentrà en el paper.
El 1934 es constituí Pere Alier, SA, la societat que es féu càrrec de la fàbrica de Rosselló de Segrià. La producció es concentrà en la fabricació de paper kraft i sacs industrials, destinats a ciment, pinsos, etc. La denominació social era Alier, SA a partir del 1980. El 1990, la família Alier, propietària de l’empresa, vengué una participació del 30% a la paperera austríaca Patria Gmbh. Tenia aleshores fàbriques a Rosselló de Segrià, Abrera i Saragossa. El 1991 presentà suspensió de pagaments.