Asland

El pòrtland d'Eusebi Güell

El ciment pòrtland s’anirà imposant en tots els països més avançats, però trigarà molt a arribar a l’estat espanyol. El 1826 es va muntar a Anglaterra la primera fàbrica i al tombant del segle la Gran Bretanya dominava el mercat mundial. França i Alemanya s’afegiren aviat als països productors. I també els Estats Units des del 1872. Foren els americans els qui cap al 1890 posaren en marxa els forns rotatoris per a la fabricació del pòrtland, uns forns que augmentaven extraordinàriament la productivitat de la fàbrica.

La primera fàbrica de ciment pòrtland espanyola serà la de la SA de Tudela-Veguin, prop d’Oviedo, a la darrera dècada del segle XIX. Poc després se’n posà en marxa una segona a Quinto (província de Saragossa) i una tercera (1900) prop de Sant Sebastià, per part de l’empresa Hijos de Rezola y Compañía, S. en C. La fàbrica d’Asland serà la quarta en ordre cronològic, però aviat la primera pel que fa a producció i maquinària.

Eusebi Güell i Bacigalupi (Asland, Libro del Cincuentenario, 1954). Eusebi Güell i Bacigalupi encapçalà el projecte de creació d’una primera fàbrica de ciment pòrtland a Catalunya.

Eusebi Güell i Bacigalupi és ja un personatge conegut pels lectors d’aquesta obra (vegeu Els Güell i la seva gent. El Vapor Vell de Sants i la Colònia Güell). Fill de Joan Güell i gendre d’Antoni López, el primer marquès de Comillas, és una de les primeres figures de l’economia catalana d’aquest final de segle i una de les primeres fortunes, també. Tot i que el seu pare li recomanà que s’apartés de la indústria, després de l’assassinat del gerent de l’empresa familiar, Josep Sol i Padrís, Eusebi Güell donà un nou impuls a la producció cotonera, que era la que li deixà el seu pare, mentre que per casament es trobà vinculat amb el sector financer que havia creat el seu sogre, dintre del qual hi havia bancs, companyies ferroviàries, de transport marítim i mineres.

El projecte d’una fàbrica de ciment pòrtland no té res a veure amb la resta d’empreses i de participacions en les quals Eusebi Güell ha tingut un paper. Segons explicà Josep Bertran i Musitu en celebrar el cinquantenari de l’empresa, la creació d’aquesta fou conseqüència d’una conversa amb l’enginyer Isidor Pedraza, que li havia estat presentat per l’arquitecte Rafael Guastavino. L’un i l’altre participaren en la construcció i posada en marxa de la fàbrica d’Asland.

Rafael Guastavino i Moreno (València 1842-Ashville, Carolina del Nord 1908), deixeble d’Elies Rogent i de Joan Torras i Guardiola, havia estat l’arquitecte de can Batlló, la fàbrica cotonera del carrer del Comte d’Urgell, de Barcelona, que fou després l’Escola Industrial. El 1881 marxà als Estats Units on adquirí un gran renom. Si a Catalunya es donà a conèixer pels sostres amb voltes de rajola prima d’estil català i per la utilització del ferro, als Estats Units ho féu per l’ús del ciment pòrtland, que allí tenia ja una gran qualitat.

Isidor Pedraza devia haver fet els seus estudis als Estats Units. En tot cas coneixia la tècnica de fabricació del ciment pòrtland i sotmeté el projecte de construir un establiment industrial a Eusebi Güell. Som a l’any 1901. L’interès de Güell només pot estar relacionat amb el que tenia en general per totes les tècniques noves que significaven un progrés econòmic per al país i per una sèrie de coincidències que facilitaven la creació de l’empresa. A la idea de l’enginyer Pedraza cal afegir el projecte de Lluís Ferrer-Vidal i Soler, que aquell mateix any havia sol·licitat unes pertinences d’unes mines d’asfalt al terme de Bagà i unes altres al de la Pobla de Lillet i Brocà (Alt Berguedà). El tercer element fou la relació personal amb Joaquim d’Abadal, propietari d’uns terrenys al terme de Castellar de n’Hug, que contenien una pedra calcària molt adequada per a la fabricació de pòrtland.

Els asfalts eren betums naturals que impregnaven les roques i que podien ser utilitzats com a impermeabilitzants en la construcció.

La creació de la Companyia General d'Asfalts i Pòrtland, SA

Títol. El 1901 es crearà la Companyia General d’Asfalts i Pòrtland, Asland.

La idea d’Eusebi Güell era sumar els coneixements tècnics de l’enginyer Pedraza, les mines d’asfalt de Ferrer-Vidal i la pedra calcària dels terrenys de Joaquim d’Abadal. Ferrer-Vidal aportava també les pertinences d’unes mines de lignit a la Pobla de Lillet, un mineral que sumaria la seva capacitat energètica a la de l’aigua que hi havia en aquella zona de l’Alt Llobregat. El paper d’Eusebi Güell era fer de ciment —si em perdonen l’expressió— d’aquestes diferents propostes i encapçalar la nova empresa.

Malgrat la seva autoritat moral, Eusebi Güell no va trobar gaire suport per part de la comunitat financera barcelonina. El seu projecte era constituir una societat anònima amb capital important, adequat a la inversió que es proposaven fer, subscriure ell mateix una part minoritària del capital, donar la cara assumint la presidència i deixar la resta de les accions en mans dels bancs, els quals les col·locarien entre els clients o directament a borsa. Aquesta operació en el futur serà el fonament de l’èxit d’una sèrie de bancs barcelonins que agafaran aquesta especialització de col·locació de valors. Però només un d’ells va seguir-lo, i encara a nivell personal: Manuel Arnús, soci principal de Manuel Arnús i Companyia.

La composició del primer consell d’administració demostra que Asland fou a l’origen un afer familiar o gairebé familiar. Eusebi Güell era acompanyat per dos cunyats, un banquer, un advocat i un corredor de canvi i borsa. Joaquim d’Abadal aportà els terrenys i els salts d’aigua i Lluís Ferrer-Vidal, el germà del cunyat, les mines.

En fer una prospecció i comprovar el poc entusiasme, Eusebi Güell va pensar constituir Asland com a societat individual, però acabà fent-la anònima. L’escriptura de constitució porta la data de 15 de juliol de 1901. L’objecte social, segons els estatuts, és l’explotació de mines i pertinences relacionades amb la indústria d’asfalts i ciments, particularment de l’anomenat pòrtland. El nom complet i oficial de l’empresa era Companyia General d’Asfalts i Pòrtland, SA, però serà coneguda com l’Asland. El paper dels asfalts es considerava important, com ho indica la denominació.

El capital inicial era de 2,5 milions de pessetes, totalment desemborsats des del primer moment. Un capital insuficient, si es té en compte que en el balanç del primer exercici complet, el del 1902, la partida del capital immobilitzat corresponent a terrenys, salts d’aigua i maquinària i obres per a la fàbrica era de 4 milions de pessetes. Es confirma així l’aïllament del promotor, que comptava amb recursos exteriors a la família, que no va trobar. L’empresa va néixer endeutada.

El primer consell d'administració d'Asland (1901) va ser el següent:

• President: Eusebi Güell i Bacigalupi
• Vice-president: Claudi López i Bru (cunyat de Güell i marquès de Comillas)
• Vocals:  Josep Ferrer-Vidal i Soler, marquès de Ferrer-Vidal (un altre cunyat)
  • Manuel Arnús i Fortuny, banquer de Manuel Arnús i Companyia (nebot del financer i borsista Evarist Arnús)
  • Climent Miralles de Imperial y Jiménez de Frontín
  • Lluís Ferrer-Vidal i Soler (germà del cunyat d'Eusebi Güell, enginyer industrial)
  • Antoni Massó i Casañas, corredor de canvi i borsa
  • Ramon Rubio, advocat
  • Joaquim d'Abadal i Calderó, de Vic (germà de Ramon, polític i fundador de la Llista Regionalista el mateix 1901)
• Gerent: Lluís Ferrer-Vidal i Soler
• Vice-gerent: Joan Josep Ferrer-Vidal i Güell
• Director general: Isidor Pedraza

La fàbrica del Clot del Moro

La fàbrica del Clot del Moro, al terme de Castellar de n’Hug, es posà en marxa el 1904 (fotografia de començament de segle). A baix, la colònia.

Una fàbrica de ciment ha d’estar prop del seu mercat de consum o ha de tenir facilitats de transport. L’Alt Berguedà, on s’instal·là la primera fàbrica d’Asland, no complia gaire aquestes característiques que condicionaven el cost final del producte. A uns 150 km de Barcelona, el ferrocarril no arribà a Guardiola de Berguedà fins el 1904 i des d’allí fins a la fàbrica hi havia encara uns quants quilòmetres no resolts.

Els promotors consideraren que la suma de dos factors compensava la llunyania de l’emplaçament: la pedra calcària i els recursos energètics. Joaquim d’Abadal, propietari dels terrenys, ho era també de la concessió d’uns salts d’aigua. Però Joaquim d’Abadal, que s’integrà en el consell d’administració, només aportà al capital una tercera part dels aprofitaments hidràulics, mentre que la resta fou venuda a l’empresa per un import de 400 000 pessetes, que foren pagades la meitat al comptat i la resta en cinc anys. Es confirma una vegada més la feblesa financera inicial. Lluís Ferrer-Vidal aportà les seves mines de lignit, però per a explotar-les feien falta molts diners.

La pedra calcària era del Clot del Moro, al terme de Castellar de n’Hug, però només a 2 km de la Pobla de Lillet. Aquest darrer municipi tenia ja aleshores fàbriques de ciment que aprofitaven la bondat de la seva calcària i la força hidràulica del Llobregat. Quan es constituí Asland n’hi havia com a mínim dues de petites dimensions: el Molí del Magre, de Francesc Fàbregas, i la de Càndid Vilella.

Joaquim d’Abadal va aportar i vendre, tal com ja s’ha dit, l’aprofitament hidràulic que tenia al Molí de la Farga, prop de les fonts del Llobregat, i els drets de l’ampliació d’aquest aprofitament. Asland hagué de construir una canonada de 4 800 m des del riu fins a la fàbrica. Unes turbines Pelton li proporcionaran una força de 2 490 cavalls, gràcies més al desnivell que al volum de l’aigua. La seva instal·lació va anar a càrrec d’enginyers americans de la Pelton Water Wheell.

L’energia necessària havia de completar-se amb els drets d’explotació de les mines de lignit en el Catllaràs, propietat de Ferrer-Vidal, que no resultaren precisament gratificants. Un acord amb Olano, el propietari de les mines de Fígols, també de lignit, assegurà el proveïment del carbó necessari.

La construcció de la fàbrica durà dos anys i mig: 1902, 1903 i mig 1904. La manca d’infrastructures era total a la zona. Calia fer camins i carreteres. Es van fer uns petits forns de ciment per a produir el que necessitava la construcció.

Vista de la fàbrica (postal de començament de segle).

La fàbrica estava equipada amb forns rotatoris adquirits a l’empresa americana Allis Chalmers, de Milwaukee, la qual va enviar personal propi per a fer les instal·lacions. Es tractava de màquines i peces de grans dimensions que exigiren l’ampliació dels camins a l’hora de transportar-les al seu emplaçament. Als problemes del terreny s’afegiren els burocràtics i els de la companyia del ferrocarril, que arribava a Olvan i treballava en el tram Olvan-Guardiola. Els responsables posaren obstacles al pas d’un dels combois i en retardaren l’arribada, fins que l’empresa resolgué tirar pel dret. Una nit van trencar les tanques que els privaven el pas, van aixecar un tros de via del ferrocarril i van seguir endavant, després de reparar el mal que havien fet. S’instal·laren tres forns rotatoris d’1,80 m de diàmetre i 30 m de llargada, els més grans del moment.

La fàbrica va ser dissenyada per l’arquitecte Rafael Guastavino. No queda clar, però, quin va ser el seu paper real. I el mateix es pot dir del xalet del propietari, arran de fàbrica i del riu, que sembla dissenyat per Antoni Gaudí, arquitecte que es mogué sota el mecenatge d’Eusebi Güell. En tot cas, la fàbrica és una obra arquitectònica de primera magnitud. Es construí en forma esglaonada —en cascada—, de manera que es pogués aprofitar la força de gravetat en el procés de fabricació del ciment, amb la pedra calcària de la part alta de la muntanya. Un fort pendent facilitava aquest treball. Una petita línia fèrria permetia pujar el carbó necessari des del nivell del riu.

La capacitat de producció inicial de la fàbrica era de 1 000 t diàries, equivalents a unes 30 000 t anuals, una producció molt ambiciosa que es trigà uns anys a aconseguir.

La fàbrica s’inaugurà el dia de Sant Jaume de 1904 i es posà en marxa al començament d’agost. El director era aleshores l’enginyer Rafael de Verhulst, que s’havia preparat als Estats Units. La memòria oficial de l’empresa no explica què se’n féu d’Isidor Pedraza, el primer a tenir la idea.

La primera empresa de ciment de l'estat

Anunci de ciment portland artificial publicat a El Mercurio (1923). El 1911 Asland és la primera empresa de ciment de Catalunya i de l’estat. El mateix any s’inaugurà el ferrocarril de Guardiola de Berguedà a Castellar de n’Hug, construït per aquesta empresa.

Els primers anys seran difícils per a Asland. A favor només tenen la gran acceptació del producte, que es ven fàcilment i guanya prestigi en el mercat. Però no resulta fàcil posar en marxa una empresa que té la fàbrica en un racó de món, mal comunicat i amb problemes de tot tipus. L’inici de la fabricació coincidí amb el de la primera emissió d’obligacions (1905), que intenta compensar la manca de capital propi, tot i que aquest passa de 2,5 a 4 milions de pessetes. Si el 1905 va ser un exercici de tempteig del mercat, amb resultats positius, el 1906 la fàbrica va romandre tancada durant tot el segon semestre i es va pensar seriosament en una interrupció indefinida. Sortosament, l’any següent la demanda va tibar. I sortosament, també, el ferrocarril de Manresa a Berga havia arribat a Guardiola el 1904 i apropà, així, la fàbrica a 11 km de l’estació. Es comença a pensar en la construcció d’un ferrocarril per a cobrir aquesta distància.

El 1908 la fàbrica va treballar gairebé a plena capacitat. Va ser l’any en què Alfons XIII va fer un recorregut per la conca del Llobregat, dedicat a la visita de les instal·lacions industrials. Un viatge molt criticat per la premsa madrilenya. El rei va visitar la Colònia Sedó —cotó— a Esparreguera, la Colònia Pons —cotó— a Puig-reig, les mines de lignit de Fígols i la fàbrica d’Asland al Clot del Moro. Alfons XIII anava acompanyat d’Antoni Maura, cap del govern, i de les autoritats catalanes, inclòs el bisbe de Solsona. La visita representà el títol de comte de Güell per al president d’Asland i el de comte de Fígols per a J. E. Olano, el propietari dels jaciments de lignit.

Asland, Libro del Cincuentenario, 1954.

La bona marxa de les vendes portà a diverses ampliacions de la capacitat de producció de la fàbrica. El 1909 es posà en marxa un nou forn rotatori, però aquest cop danès, de la firma F. L. Smidth, que podia produir 150 t diàries de pòrtland. Dos anys més tard, incorporaren un nou forn d’Allis Chalmers, de 45 m de longitud, que podia produir 120 t. La capacitat de producció de la fàbrica tocà sostre quan assolí les 90 000 tones anuals.

El 1910 la companyia obtingué l’autorització per a construir un ferrocarril entre Guardiola de Berguedà i Castellar de n’Hug, reservat primer a mercaderies però que després es va fer extensiu a passatgers. El 1911 va funcionar el primer tren fins a la fàbrica i el 1914 es posava en marxa la totalitat de la línia fins a Castellar de n’Hug.

El mateix any 1910 l’empresa va repartir el primer dividend als accionistes. Era possiblement un pas obligat per a la segona emissió d’obligacions que es portà a terme el 1911. Mentre la primera emissió es devia quedar en poques mans, probablement dels accionistes de la societat, la segona havia de col·locar-se a borsa i ningú no vol subscriure títols d’una empresa que no paga dividend. L’operació va ser un èxit esclatant. La societat de Crèdit Mercantil, el banc dels Comillas, es va cuidar de la col·locació de les 5 530 obligacions per un import de 2 765 000 pessetes. El públic va demanar 23 031 títols, més de quatre vegades la xifra oferta. Tot i aquesta aportació de recursos, a les quals cal sumar un milió més de capital, l’empresa continuava endeutada, ja que les seves inversions superaven els recursos.

És aleshores que la companyia pren el seu logotip: el nom oficial de l’empresa en una circumferència amb l’Asland al centre, i les quatre barres catalanes al fons. Les oficines de l’empresa són al núm. 15 de la plaça de Palau de Barcelona.

Asland és ja aleshores la primera empresa de ciment de Catalunya i de l’estat.

La fàbrica de Montcada

Fàbrica de Montcada (Anuario Marsans, 1926). El 1917 es posarà en marxa la segona fàbrica d’Asland sota el turó de Montcada.

La demanda de ciment pòrtland es va incrementar i la fàbrica del Clot del Moro no donava l’abast a atendre les demandes, tot i que les 73 000 t que produïren el 1915 eren encara per sota del potencial de la fàbrica. Els anuncis de l’empresa parlaven el 1916 d’una producció de 200 000 t anuals, quan encara no havien aconseguit les 100 000. Sigui com vulgui, el producte es ven, mentre es comencen a veure beneficis. El ciment pòrtland d’Asland s’utilitza en totes les grans obres públiques en el conjunt de l’estat: ajuntaments (Barcelona, Sevilla, Madrid, València i Màlaga), canals de reg (canal d’Aragó i Catalunya, Riegos del Guadalquivir), dics (el Ferrol i Cadis), obres ferroviàries i els nous pantans que s’estan construint per a produir electricitat.

Anunci de ciment portland artificial Asland (Companyia Transatlàntica, 1924).

La maquinària que permetrà a Asland establir la seva segona fàbrica procedeix precisament d’una d’aquestes obres. Regs i Forces de l’Ebre havia construït una fàbrica de ciment a peu d’obra per proveir a la construcció del pantà de Talarn o de Sant Antoni, prop de Tremp. Un cop acabat, la maquinària s’havia de vendre i va ser aprofitada per Asland.

La nova fàbrica es va establir amb un criteri molt més conservador que la primera. El turó de Montcada, a pocs quilòmetres de Barcelona, donava una bona pedra calcària i per sota hi passaven dues grans línies ferroviàries que podien facilitar el transport del ciment. Els terrenys es compraren el 1915 i al final del 1917 hi havia ja muntats dos forns rotatoris procedents de Talarn, amb una capacitat de producció de 150 t diàries, construïts per l’americana Allis Chalmers. Aquesta fàbrica cremava inicialment carbó, que fou substituït progressivament per energia elèctrica.

Eusebi Güell morí el 1918. El succeirà en la presidència de l’empresa el seu fill Joan Antoni. La composició del consell d’administració demostra encara el paper preponderant de la família en l’accionariat. No obstant això, cal destacar l’entrada de José Antonio Gámazo, el president de la banca barcelonina Arnús-Garí, que mantenia una relació estreta amb Asland. Aquest any se superà per primera vegada la producció de 100 000 tones i els beneficis augmentaren força, cosa que s’ha d’atribuir als efectes positius que la guerra europea (1914-18) causà sobre la majoria d’indústries catalanes i espanyoles.

Asland: Capacitat de producció pròpia i percentatge sobre producció total en tones (1950).

Les accions d’Asland es cotitzaren des del 1912 a la borsa de Madrid, però sense fer una sola operació. Si eren a la llista de valors cotitzats era per a facilitar el moviment de les obligacions. A la borsa privada barcelonina les accions tenien també un paper reduït i quan cotitzaven ho feien per sota la par (90% o 95%).

El caràcter gairebé familiar que tenia l’empresa queda confirmat per un fet com és el desequilibri entre inversió i recursos (recursos propis més obligacions). La diferència no era finançada per crèdit bancari sinó per una partida de comptes corrents que havien de ser lògicament diners dels Güell i dels seus amics, procedents de dividends no retirats. Aquest era el sistema utilitzat per moltes empreses comanditàries, que en aquest cas s’estén a una d’anònima.

Fets posteriors

• 1920. A les dues fàbriques d’Asland s’instal·len calderes que aprofiten els gasos dels forns per a produir vapor, amb el qual s’alimenta un generador d’electricitat. Foren dos primers exemples del que després s’ha anomenat cogeneració. Es crea una fàbrica de ciment amb caràcter provisional a Duesaigües, prop de Bunyol, per tal de proveir de ciment les obres del pantà en el riu Xúquer, a càrrec d’Hidroelèctrica Espanyola.
• 1926. Se superen per primera vegada les 200 000 tones de producció.
  • Es posa en marxa la fàbrica de Villaluenga de la Sagra, a la província de Toledo, que es proposa proveir-se de clients de la zona de Madrid i del centre de l’estat.
  • Es crea la societat filial Ciment Asland, SA, que es fa càrrec d’una fàbrica de ciment prop de Bilbao.
• 1931. Es posa en marxa una nova fàbrica. Aquesta vegada prop de Còrdova. Es constituirà Asland Córdoba, SA com a filial al 100%, que serà la titular de la fàbrica andalusa.
• 1939. Després de la guerra, les fàbriques de la Pobla de Lillet i de Montcada estaven en perfecte estat de funcionament. El ferrocarril de Guardiola a la Pobla, però, sofrí forts danys, i no es posà novament en marxa fins el 1940.
• 1955. Entra en funcionament la fàbrica de Los Santos de Maimona (Badajoz), propietat de la seva filial Comercial Asland, SA.
• 1957. L’acció, que es cotitzava just sobre la par després de la guerra (1940), ha anat augmentant la cotització, i aquest any assoleix el màxim, amb el 1 070%. El dividend corresponent a l’exercici del 1956 és també el més elevat de la seva història, el 28% sobre el valor nominal.
• 1973. Asland té set fàbriques: a la Pobla de Lillet, Montcada, Villaluenga de la Sagra (Toledo), Còrdova, Los Santos de Maimona (Badajoz) i Sagunt. Controla Hispano-Suiza de Cementos, SA, Cia. de Cementos Especiales El León, SA, Formigons Asland, Prebetong Balears, SA i Sereland, SA.
• 1975. Es tanca la fàbrica del Clot del Moro. S’inicia una política de diversificació, amb participacions en empreses de pintures, prefabricats de guix i ceràmica.
• 1982. L’acció cotitza per sota la par. Les fàbriques són a Montcada, Sagunt, Villaluenga de la Sagra (Toledo), Còrdova, Niebla (Huelva), Meco (Madrid) i Matilla (Guadalajara). Ha pres participacions en empreses de ciment d’Amèrica Llatina i del Sudan.
• 1984. Traspassa la fàbrica de Montcada a la seva filial Asland Catalunya, SA. Entre el 40% i el 50% de la producció és exportada a través d’Hispacement, SA.
• 1985. El domicili social d’Asland es trasllada a Madrid i a Barcelona queda el d’Asland Catalunya, SA.
• 1988. Asland Catalunya absorbeix Asland del Mediterrani, SA, propietària de la fàbrica de Sagunt, del grup, i pren el nom d’Asland de Catalunya i del Mediterrani, SA.
• 1989. L’empresa francesa Lafarge Coppée pren el control del capital d’Asland, SA, que al seu torn controla el d’Asland de Catalunya i del Mediterrani, SA.

Asland. Recursos i inversió (en milions de pessetes).

Asland. Producció de ciment (en tones) i resultats (en milions de pessetes).