Si els Cucurny crearen la primera empresa de productes refractaris, i la més important, Òrsola, Solà i Companyia establí la que més volum tingué en la construcció de mosaics, bé hidràulics, és a dir, aquells que s’endurien amb l’aigua, bé de ciment comprimit, aplicats especialment a paviments urbans.
Paper comercial, 1913. Òrsola, Solà i Companyia serà l’empresa més important de construcció de mosaics, aplicats a paviments urbans.
J. Òrsola i I. Solà crearen aquesta societat el 1876 a Barcelona. La seva primera adreça serà la del carrer de les Corts Catalanes, núm. 187, al xamfrà de la ronda de Sant Antoni, que aviat es convertirà en plaça de la Universitat, núm. 2, un cop s’urbanitzi la zona.
La força de l’empresa estarà des d’un bon començament en la comercialització del seu producte. El 1882 té ja representants exclusius en diverses poblacions catalanes —Reus, Vilafranca, Tarragona, Manresa i Sabadell—, a Madrid i a l’Havana, a més d’altres delegacions esteses per la península.
La fàbrica s’instal·larà ocupant gairebé tota una illa de cases de l’Eixample, la compresa entre els carrers de Calàbria, Rocafort i Consell de Cent. El domicili de la plaça de la Universitat es convertirà en botiga-exposició de les seves rajoles.
Mostra del catàleg d'Òrsola, Solà i Companyia.
El jurat de l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 li donarà una medalla d’or, i a la de París del 1889 serà l’únic expositor espanyol que guanyarà una medalla de plata. El cronista de l’exposició barcelonina es queixarà que donen molta importància al color i poca al dibuix artístic, però el creixement de l’empresa permetrà compensar aquest possible dèficit, en un final de segle en el qual els fabricants de mosaics catalans rivalitzen amb el que són autèntiques obres mestres de disseny i color, aplicat a les humils però importantíssimes rajoles. Òrsola, Solà i Companyia fabrica també objectes de marbre comprimit, baranes, columnes, mausoleus i altres variants, però el mosaic ocupa un paper absolutament central en la seva producció. El 1889, amb motiu de la seva presència a l’Exposició Universal de París, produeixen 300 000 m2 de mosaic i tenen 150 treballadors. La fàbrica té màquines de vapor per a moure tota la maquinària.
Al final del segle i al començament del nou, l’empresa té el millor moment: 300 treballadors, amb una segona fàbrica a Gandesa i un milió de pessetes anuals de vendes. Han establert una representació a Madrid, al carrer Caballero de Gracia, que té un paper important en el conjunt. El seu catàleg de mosaics inclou 270 varietats per color i dibuix i en dipòsit hi ha 120 000 m2 d’aquest producte.
És evident que Òrsola, Solà i Companyia té un paper de primer proveïdor a l’hora de construir-se les cases de l’Eixample de Barcelona. Algunes de les més conegudes rajoles de ciment comprimit de la ciutat li pertanyen. La seva competència a Barcelona, i a Catalunya, és M. Carles Butsems i Fradera.
Òrsola, Solà i Companyia es mantindrà com a tal fins el 1931, tot i que la seva producció i el seu protagonisme mostren una evident decadència. El 1933 desapareix la fàbrica i la denominació social, si bé Ignasi Òrsola continua, amb el nom de Mosaics Òrsola i amb despatx al carrer de Balmes, núm. 22.