Fàbrica de Josep Vallès, Fill i Gendre a l’Eixample de Barcelona (Guía, 1888). La Vidrieria Catalana i Josep Vallès introduïren a Catalunya la fabricació de mig cristall.
Se sap ben poca cosa de La Vidrieria Catalana. Es constituí el 1844 i la fàbrica era instal·lada al barri del Clot, al terme municipal de Sant Martí de Provençals. Es dedicava a la fabricació de vidre pla, prim i gruixut, i de vidre buit. De la fàbrica, en sortien vidres cilíndrics i ovalats per a fanals, teules per a claraboies i ampolles de tota mena de mides i colors. Tenien l’administració i les oficines a la plaça de Palau, núm. 2, de Barcelona.
La Vidrieria Catalana fou la introductora a Catalunya del mig cristall i la primera a utilitzar carbó d’hulla per als forns. El seu primer director fou Josep Vallès. L’empresa no devia durar gaire, però el seu director continuà la producció a través d’una empresa pròpia que creà el 1873.
La nova fàbrica s’establirà a l’Eixample barceloní, al carrer de Viladomat, núm. 41, amb una superfície de 2 700 m2. Com la fàbrica de Sant Martí de Provençals, aquesta utilitzarà carbó d’hulla.
El 1885 la fàbrica barcelonina, que anava ara a nom de J. Vallès, Fill i Gendre, ocupava 200 treballadors. Tenia quatre forns continus. Dos es dedicaven a la fosa de la pasta de vidre, mentre que els altres dos s’utilitzaven per a feines complementàries. Tenien 12 gresols en els quals es fonien diàriament 9 000 kg de primeres matèries. Aleshores es fabricaven uns 3 milions de peces l’any —vegeu l'insert, al final d'aquest article—, mentre que tres anys més tard (1888) donen una xifra de 5 milions de peces.
Els productes de vidre i mig cristall de J. Vallès, Fill i Gendre, mereixeren una medalla d’or a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888.
El 1890, l’empresa figurava a nom de Josep Vallès i Baldomer Casas, el seu gendre. En morir Josep Vallès, una part del terreny fou cedit per a la fàbrica de cervesa de Lluís Moritz. El gendre traslladà la seva a la façana que donava al carrer Manso.
Al començament de segle, la fàbrica de mig cristall passarà a nom de Joan Lligé i Companyia. Joan Lligé i Pagès fou un advocat que es convertí en industrial del vidre i en financer. El 1920 formà part del primer consell d’administració del Banc de Catalunya, al costat dels germans Recasens i d’Evarist Fàbregas. El 1922, com es veurà, participà en la creació de la Companyia Espanyola per a la Fabricació Mecànica del Vidre, SA.
El 1926, la fàbrica de Joan Lligé i companyia es convertirà en Cristalleries Lligé, SA, amb un capital d’1,2 milions; el domicili social i els despatxos seran al carrer de la Diputació, núm. 239.
L’empresa es mantingué fins a la dècada dels seixanta.
Una visita a la fàbrica de mig cristall de J. Vallès, Fill i Gendre
"Allí veijerem que los senyors Vallés, aplican ab gran encert lo principi de la divisió del treball, intervenint aprenents y mestres en las pessas de empenyo. Uns tréhuen la pasta ardent dels motllos per medi de llarchs soplets; altres corren á tallarla y soldarla tot seguit en diferents formas; altres poseheixen lo secret de aixemplarla ó estrényerla, cissellant ensemps sos trossos ab art exquisit y aixís se fán maravellas de rapidesa y execució, cilindrant copas, ó donantse la última má de cisell y forma als primorosos accessoris de un elegant servei de tocador.
Es un admirable conjunt, y per demés curiós, lo presenciar allí la fabricació de infinitat de objectes, com vasos, copas, ampollas pera vins generosos ó comuns, licors, xarops y ayguas medicinals; pots pera apotecaris, garrafas, porrons, cantirets, setrilleras, tubos de diferentas menas, escupidoras, jerros y jarrons de totas formas, pera ayguas y pera flors, plats fruiteros, llántias y quants objectes de cristall poden imaginarse, desde lo llís al tallat fí, y desde lo trasparent al ópal, blanch, blau, vert, topaci y negre de diferents tons."
Font: La Ilustració Catalana, 1885, pàg. 335.