La mecanització de la fabricació del vidre pla no arribarà fins al començament del segle XX. Un dels primers procediments aplicats a la seva producció industrial fou el dels industrials americans Libbey i Owens, que constituïren la Libbey-Owens Sheet Glass Company, la qual posà en marxa una fàbrica a Charleston el 1918.
La Companyia Espanyola per a la Fabricació Mecànica del Vidre, SA fou el resultat de la conjunció d’uns procediments tècnics —els de Libbey-Owens—, un suport financer —el del Banc de Catalunya i la Banca Marsans— i la gestió d’un empresari del ram —Joan Lligé i Pagès—. L’empresa americana Libbey-Owens cedí la patent de concessió del seu sistema per Europa a la Compagnie Internationale pour la Fabrication Mécanique du Verre (Procédées Libbey Owens), SA. Aquesta companyia, formada per un grup d’empreses belgues encapçalat per la Banque de Bruxelles, construí la seva primera fàbrica a Moll (Bèlgica), mentre es posava d’acord amb diversos grups per a l’explotació d’aquest sistema en altres països europeus, en canvi d’una participació.
Fàbrica a Sant Adrià de Besòs (Anuari Banca Marsans, 1926).
El forn continu alimentat per gas d’hulla (Anuari Banca Marsans, 1926). La Companyia Espanyola per a la Fabricació Mecànica del Vidre —CELO— mecanitzà totalment el procés productiu.
La Companyia Espanyola per a la Fabricació Mecànica del Vidre, SA, que portarà el nom comercial de CELO, es constituirà el 31 d’octubre de 1922. La concessió era exclusiva per a Espanya, Portugal i les colònies. El Banc de Catalunya, constituït dos anys abans, hi participà amb capital i participació d’alguns consellers: Joan Lligé i Pagès hi fa un doble paper, com a representant del banc i com a industrial del vidre. Lluís Marsans, de la Banca d’aquest nom, en serà el president. El domicili de la nova empresa serà el mateix de Cristalleries Lligé, al carrer de la Diputació, núm. 239, de Barcelona. Joan Lligé serà el primer conseller delegat de la societat, mentre que Eduard Recasens, un dels homes forts del Banc de Catalunya, n’ocupa la vice-presidència.
Secció de tallament i embalatge (Anuari Banca Marsans, 1926.
El capital de la Companyia es fixà en vuit milions de pessetes, que s’aniran desemborsant a mesura que avancin les instal·lacions industrials. Aquestes s’establiran a Sant Adrià del Besòs i la fàbrica serà una còpia de la ja instal·lada a Bèlgica. El forn continu de fabricació del vidre pla era alimentat per gas d’hulla, que produïa la mateixa fàbrica. Però l’empresa estava igualment connectada amb les empreses elèctriques que havien d’assegurar la continuïtat de la marxa del forn.
La fàbrica es posà en marxa el 1925. Consumia unes 30 tones diàries de carbó, que li arribaven a través d’una connexió directa amb l’estació de Badalona de la línia de ferrocarril de la costa.
El 1926 la Companyia emeté obligacions per un volum de 5 milions de pessetes, que cotitzaran a la borsa de Barcelona.
Després de la guerra, la societat reprendrà la producció amb normalitat. El nou president serà Joan Ventosa i Calvell i el conseller delegat Miquel Alejandre i Casas, un enginyer que havia estat conseller del Banc de Catalunya.
L’empresa donarà beneficis fins avançada la dècada dels anys setanta. Els belgues, que havien mantingut sempre una participació en el capital des de la seva fundació, aniran prenent posicions majoritàries fins a controlar la societat. Graverbel, l’empresa belga titular de les accions, serà absorbida en començar la dècada dels anys vuitanta per la japonesa Asahi Glass. Aquesta, vistes les importants pèrdues generades per CELO, acordarà tancar la fàbrica de Sant Adrià del Besòs el 1985. La nota de la direcció declarava que una de les causes del tancament i de les pèrdues era el caràcter obsolet de la seva maquinària, amb una tecnologia dels anys vint. Hi havia aleshores 300 treballadors que foren acomiadats i indemnitzats.