El Banco Franco-Español va ser una entitat financera constituïda a Madrid el 1906 amb un capital de 20 milions de francs francesos. El capital era bàsicament francès, però el consell d’administració era ocupat per francesos i espanyols. Com dirà una revista econòmica sobran en el consejo abogados y políticos y faltan hombres de negocios (“Revista de Economía y Hacienda”, 1906, pàg. 698).
Acció de La Unió Vidriera d’Espanya, 1908.
El banc tenia un caràcter de banc de negocis. Es proposava patrocinar i promoure afers industrials i miners. El capital francès del banc estava estretament lligat amb la Société Générale du Crédit Minier et Industriel de Paris, una entitat que s’identificava amb aquell projecte.
Aquests primers anys del segle XX són els anys en què a Europa i als Estats Units apareixen una sèrie d’associacions d’empreses del mateix sector que es proposen regular els preus dels seus productes i reduir la competència. Són els càrtels o trusts. En alguns casos aquestes associacions tenien un caràcter defensiu, atesa la situació de crisi que les afectava, amb l’amenaça de tancament.
Empreses que participaren en la fusió d'on sorgí Unió Vidriera d'Espanya, SA el 1908.
El Banco Franco-Español promogué la creació d’una Unió Vidriera d’Espanya, SA, que agruparia la majoria dels fabricants de cristall i mig cristall que hi havia a l’estat. La societat es constituí realment el 15 de gener de 1908 a Barcelona, i s’hi integraren deu fàbriques del sector, set de les quals eren catalanes. El domicili social es fixà a Madrid, però la direcció general es mantingué a Barcelona. El primer president del consell va ser Rafael Gasset Chinchilla, un polític castellà que havia estat dues vegades ministre d’agricultura i serà vuit vegades ministre de foment, primer amb els conservadors i després amb els liberals.
El capital de la nova societat era de 8 milions de pessetes i era representat per dos tipus d’accions. Les de la sèrie B, per un total de 6 milions de pessetes, es destinaven als propietaris de les fàbriques integrades en pagament de l’aportació. Les accions de la sèrie A s’havien de desemborsar en efectiu i constituïen el capital líquid de l’empresa. El Banco Franco-Español subscrivia una part d’aquestes accions i es feia càrrec de la col·locació de la resta.
En qüestió de pocs mesos el banc va posar en marxa tres projectes: l’esmentada Unió Vidriera, dues empreses mineres —les mines de Nerva i les de Fiñala— i el Ferrocarril Central de la Mancha.
Mostra de l'interior del Catàleg de la fàbrica de Badalona, 1920, 1920.
Catàleg de la fàbrica de Badalona, 1920. La Unió Vidriera d’Espanya, SA es constituí el 1908 per integració dels fabricants de mig cristall, amb una majoria de fàbriques catalanes.
Però a la meitat del 1908 es va saber que a París el jutge havia ordenat la presó del conseller delegat del Banco Franco-Español, un personatge que es deia Rochette, acusat d’estafa. L’afer significarà l’aturada immediata de les operacions del banc i del suport als projectes en marxa. El banc lliurà, segons consta, 950 000 ptes. a La Unió Vidriera, sobre els 2 milions previstos, per a les accions de la sèrie A i va cancel·lar les relacions amb l’empresa, sense més rebombori.
Beneficis i dividents de la Unió Vidriera d'Espanya SA (1908-1939).
A més el Banco Franco-Español havia collocat 3,5 milions en obligacions amb garantia hipotecària de les fàbriques sobre una emissió de 4 milions.
El desastre del banc francès no perjudicarà excessivament la nova empresa, que va produir beneficis ja durant el mateix exercici del 1908.
El conseller delegat i vice-president de l’entitat serà Artur Farrés i Xarlant, de la fàbrica de Badalona. El contracte de creació de la societat obligava tots els directors-propietaris a mantenir-se en la gestió durant els primers cinc anys i a garantir els resultats amb les seves accions. El domicili social era a Madrid, però l’administració tenia les seves dependències a Barcelona, al carrer de Muntaner, núm. 13. Tots els propietaris o copropietaris de les fàbriques integrades passaran a ocupar un lloc en el consell, de manera que els catalans tindran una clara majoria.
Els Fills de Joan Giralt i Laporta se separaran de La Unió. La seva fàbrica de Cornellà es mantindrà, però no ells, que continuaran amb l’especialització que els havia donat nom: el vidre buit per a les farmàcies i la indústria química; amb domicili a Barcelona —al carrer d’Aribau, núm. 28— i una sucursal d’aquesta empresa a Madrid.
El recorregut posterior de la companyia es pot resumir en els punts següents:
- 1931 - El domicili de la societat passa a Barcelona. El president és Artur Farrés i el conseller delegat Joan Jover. La Unió Vidriera d’Espanya és la primera indústria d’aquest sector a l’estat espanyol pel seu capital.
- 1942 - El domicili es manté a Barcelona, després del seu trasllat a Madrid, durant els primers anys de la postguerra. El president és Teresa Mensa.
- - Es tanquen progressivament totes les fàbriques a excepció de la de Badalona.
- 1984 - S’acaba la vida industrial de l’empresa. A Badalona es manté una societat laboral.