Oleguer Juncosa s’establí com a xocolater l’any 1835 en una botiga al carrer de Ferran, núm. 10, de Barcelona. Una botiga que es mantindrà durant més de cent anys. Figura també com a titular durant un temps d’un cafè i d’una sala de billars al carrer de les Heures, núm. 4. Oleguer Juncosa era un artesà, un bon artesà, que feia manualment la xocolata en el seu molí, a la rebotiga del carrer que portarà el nom de Llibertat quan triomfarà la revolució del 1868 i es farà fora per uns anys la dinastia borbònica.
Un cop passat el període republicà, restaurada la monarquia i recuperat el nom de Ferran VII per al seu carrer, Juncosa farà valer la qualitat del seu producte en ser nomenat “proveïdor de la casa reial” el 1878. Havia participat amb èxit a l’Exposició de l’any anterior a Barcelona.
Etiqueta d’Oleguer Juncosa. Oleguer Juncosa s’establí com a xocolater l’any 1835. Ell i els seus fills donaren un gran impuls al negoci.
L’expansió del negoci i la seva mecanització semblen anar de bracet amb els fills del fundador, Oleguer, Pere, Evarist i Jacinta. El pare devia morir o deixar el negoci al voltant del 1880. L’empresa, que actuarà amb el nom de Fills d’Oleguer Juncosa, traurà la fàbrica de la ciutat vella per a instal·lar-la a Gràcia, als núms. 2 i 4 del Carrer Major d’aquesta vila. És l’any 1882. Dos anys més tard —el 1884— obren una sucursal al Passeig de Gràcia, núm. 60, a l’Eixample de la capital. Al cap d’un temps tenien també botiga a Puigcerdà, a la Plaça Major de la vila.
La xocolata és la base del negoci, com també la seva capacitat d’oferir-la amb diverses composicions i en diferents formes. Una de les que li donà més prestigi foren les seves cigarretes i els seus cigars de xocolata, que li valgueren una medalla de plata per part de la Société Contre l’Abus du Tabac, de París. A més de la xocolata, els Juncosa manufacturaven i venien cafè, te, canyella i sucre.
El creixement de l’empresa està relacionat amb una xarxa de distribució per Catalunya i per Espanya, a través de botigues que portaven el nom d’ultramarins pel fet de vendre productes que provenien del continent americà o de l’asiàtic. A l’interior de Barcelona, la distribució es feia al domicili del client, amb el transport a càrrec de l’empresa.
Etiqueta dels Juncosa, 1888.
La mecanització intensiva de la fàbrica es va fer durant els anys vuitanta, utilitzant tota la gamma de màquines fabricades per Valls Germans. Cal destacar-ne les mescladores i els cilindres de tres corrons en bateria, els primers d’aquest estil construïts a Espanya. La màquina de vapor que posà en marxa aquestes màquines també havia estat construïda per Valls Germans i tenia una potència de 25 cavalls.
El 1887 la producció dels Juncosa va ser de 3 650 000 rajoles de xocolata i la de l’any següent, de 5 milions. L’empresa dóna la xifra d’1 250 000 lliures de xocolata elaborada, equivalents a 730 000 kg. Ocupen uns 120 obrers a la fàbrica i 23 administratius a les oficines i a les botigues.
L’empresa s’abocà a l’Exposició Universal de Barcelona del 1888 amb dues instal·lacions luxoses. Rebé, en compensació, la medalla d’or del certamen. Seran també presents l’any següent a l’Exposició de París.
Arribarà aleshores l’inevitable conflicte familiar i la divisió del negoci. El germà gran Oleguer havia mort, i també el seu fill. Evarist Juncosa es quedà amb la botiga del carrer de Ferran i la marca, mentre que el seu germà Pere continuà el negoci pel seu compte amb la fàbrica de Gràcia. La relació s’espatllarà sobretot quan el primer diu a la premsa barcelonina que ell és el successor legítim de Fills d’Oleguer Juncosa i que té la marca com a prova, i recomana que no es refiïn dels anuncis i de les ofertes d’un altre fabricant del mateix article i el mateix nom, que és el seu germà. Pere Juncosa obrirà botiga a la plaça de Santa Anna, mentre que Evarist obre una fàbrica al carrer de Manso, a l’Eixample. La competència entre els dos germans es mantindrà des del 1890 fins als primers anys del segle XX.
Evarist Juncosa mantindrà el negoci i el diversificarà. És un dels primers fabricants de cafè amb llet, introduït per la Nestlé suïssa, i desenvoluparà el seu negoci de venda de cafè, que importa del Carib i d’Aden (península d’Aràbia).
En morir Evarist Juncosa, el seu fill Josep Maria constituirà la Societat Anònima Xocolates Juncosa, amb un capital d’1,5 milions de pessetes, el 1928. L’empresa durarà fins els anys setanta.