Torra i San, embotits de Vic

La fàbrica d’embotits de Vic en una postal del començament del segle XX. Joan Torra encapçalarà una escissió de l’empresa establint fins i tot fàbrica nova.

La primera fàbrica d’embotits que utilitzarà el vapor, el 1882 o el 1883, serà l’empresa Torra i San, de Vic. L’empresa ja tenia tradició. El 1876 van rebre el títol de proveïdors de la casa reial espanyola. Però aleshores la producció devia fer-se encara manualment o amb l’ajut de cavalleries.

La incorporació de les màquines de vapor fou conseqüència de la construcció d’una fàbrica nova, prop de l’estació de ferrocarril. El terreny mesurava 75 000 pams2 i l’edifici tenia quatre pisos. L’arquitecte era de Vic i es deia Pons.

La seva producció incloïa embotits de tota mena, els tradicionals de la comarca i especialitats estrangeres. Contractaren un grup d’italians, encapçalat per l’anomenat Sacco, que es va fer càrrec de la producció de mortadel·les italianes i d’embotits a l’estil de Lió i de Bolonya, que tenien sortida, sobretot, a la ciutat de Barcelona. Informaven d’una producció de 10 000 quintars d’embotits anuals, equivalents a uns 416 000 kg.

Els empresaris incorporaren a l’empresa un veterinari que controlava i donava garanties sobre la qualitat i el bon estat de les carns que s’utilitzaven.

L’associació Torra i San es convertirà el 1883 en la societat Torra, San i Companyia, un fet que representava l’entrada de recursos procedents de tercers. L’empresa, que tenia inicialment un despatx a Barcelona, on venia a l’engròs —al carrer de la Barra de Ferro, 5 bis— obrirà el mateix any 1883 una botiga per a venda al detall al carrer de la Portaferrissa, núm. 1.

La fàbrica va ser ampliada el 1886. Tenien aleshores un despatx dedicat a la venda, al passeig de Gràcia, núm. 31, de Barcelona.

Anunci de la fàbrica d'embotits publicat en una revista barcelonina dels anys 80 del segle XIX.

Es produirà aleshores un trencament, si més no pel que fa a la continuïtat dels Torra a l’empresa. Entre el 1888 i el 1890 la fàbrica de Torra, San i Companyia quedarà a les mans de Francesc Robert i Yarzábal, que es presentarà com a successora de l’anterior. Al mateix temps, Joan Torra establirà pel seu compte una fàbrica d’embotits, també moguda a vapor.

Fou la de Joan Torra la que prengué més volada. Especialment des del moment en què l’arquitecte Enric Sagnier construí la seva fàbrica el 1900 o el 1901 a Vic mateix, un edifici obert pels quatre costats, amb tres pisos i un cost d’unes 200 000 ptes. Joan Torra tindrà un despatx a Barcelona, primer al carrer de Trafalgar, núm. 1, després al d’Ausiàs Marc, núm. 38, i finalment al d’Ali Bey, núm. 3.

La fàbrica de Joan Torra, dirigida pel seu gendre Joaquim Salvador, serà visitada pel rei Alfons XIII el 5 de novembre de 1908, en el que fou una mostra de reconeixement de la indústria catalana en totes les seves expressions i els seus sectors.

Però la fàbrica de Francesc Robert, que es convertirà en Robert i Companyia, durarà més anys que la de Joan Torra. Durant la dècada dels anys vint l’edifici serà ocupat per la fàbrica de gènere de punt dels magatzems El Águila.