i angoixa | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

angoixa

Partició sil·làbica: an_goi_xa
Etimologia: del ll. angŭstĭa ‘estretor, angoixa’, derivat de angustus, -a, -um ‘estret’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení
  1. Opressió, respir fatigós, a causa de la xafogor de l’atmosfera, d’un estat morbós, d’un disgust, etc.
  2. Estat de l’atmosfera que fa fatigosa la respiració, que causa angoixa. Avui fa angoixa: tindrem mal dia.
    1. Opressió de l’ànim, fatic, afany extrem.
    2. filosofia Segons Kierkegaard, estat anímic, no determinat per cap cosa concreta, característic de l’home, que li revela l’essència del seu ésser: la nul·litat de l’existència humana, per la seva finitud, davant la infinitud de Déu.
  3. psiquiatria Malestar profund, alhora físic i psíquic, determinat per la impressió d’un perill imminent, indeterminat, davant el qual hom resta impotent.
angoixa
Llegir més...