i assemblea | enciclopèdia.cat
Gran Diccionari de la llengua catalana

assemblea

Partició sil·làbica: as_sem_ble_a
Etimologia: del fr. assemblée, íd., del ll. adsimulare, der. de simul ‘ensems’ 1a font: s. XIV
    femení
    1. Aplec de persones reunides fonamentalment per a deliberar i eventualment per a prendre acords.
    2. dret Reunió, sovint anomenada també junta, de tots els components d’una societat, d’una corporació i, en general, de qualsevol persona jurídica, que constitueix llur màxim òrgan deliberant.
    3. ciències polítiques Congrés d’un partit polític.
    4. assemblea constituent ciències polítiques Assemblea extraordinària encarregada d’establir un nou text constitucional.
    5. assemblea nacional ciències polítiques Cambra baixa o primera cambra de la República Francesa.
  1. organització militar Toc de timbal, de trompeta, etc., per a la reunió i la formació de les tropes.
assemblea
Llegir més...