i batlle | enciclopèdia.cat
Gran Diccionari de la llengua catalana

batlle

Etimologia: del ll. bajŭlus ‘bastaix’ 1a font: s. XI
  1. masculí història del dret Persona que tenia a càrrec seu l’administració o la representació dels interessos d’una altra.
  2. masculí especialment història del dret Als Països Catalans, administrador al servei d’un senyor territorial, en nom del qual exercia una jurisdicció reial o baronial i la representació dels drets de caràcter econòmic.
  3. masculí i femení dret administratiu i dret processal A Andorra, jutge de primera instància.
  4. masculí i femení per extensió dret administratiu Alcalde.
batlle
Llegir més...