i bernat | enciclopèdia.cat
Gran Diccionari de la llengua catalana

bernat 2

Etimologia: d’origen incert, potser contracció d’un baronat ‘assegurat, enrobustit’, der. de baró (cf. el terme nàutic baró ‘cap o cadena’ i l’ant. barnat ‘conjunt de barons’) 1a font: 1764
    masculí
  1. Barra de ferro amb la punta torçuda en angle recte que, penjada per l’altre cap en una anella clavada en el gruix de l’obertura d’una porta, en un peu dret, etc., serveix per a assegurar la fulla de la porta, una peça plegadissa, etc., introduint-ne la punta en una anella o baga que hi ha en aquesta.
  2. indústria tèxtil En la berguedana, contrapès que feia pujar el carro.



  3. Vegeu també:
    bernat1
    bernat3
bernat
Llegir més...