i bescuit | enciclopèdia.cat
Gran Diccionari de la llengua catalana

bescuit

Partició sil·làbica: bes_cuit
Etimologia: del ll. bis coctus ‘dues vegades cuit’ 1a font: 1271
    masculí
  1. alimentació, indústries alimentàries
    1. Galeta, pa, que hom fa coure una altra vegada perquè s’endureixi i es conservi millor.
    2. Pa de motlle fet amb farina, matèries grasses (greixos vegetals), sucre, llevat i sal, assecat i torrat.
    3. Pastís fet amb flor de farina, ous i sucre.
    4. Gelat elaborat amb ous i xarop de sucre batuts conjuntament en calent, amb addició posterior de nata o clares d’ou batudes i amb congelació final.
  2. ceràmica
    1. Pasta fina i tendra de caolí cuita al forn la superfície de la qual hom deixa en estat mat, sense pintura ni vernís.
    2. per analogia Qualsevol pasta ceràmica no esmaltada, després d’haver rebut l’acció del foc.
bescuit
Llegir més...