i betil | enciclopèdia.cat
Gran Diccionari de la llengua catalana

betil

Etimologia: del ll. baetylus, i aquest, del gr. báitylos, íd., potser de l’hebreu bet’el ‘casa de Déu’
masculí religió Pedra sagrada sense polir o tallada toscament que a l’antiguitat, a l’Orient Pròxim, hom creia estatge d’un déu.
betil
Llegir més...