i calça | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

calça

Etimologia: del ll. vg. *calcĕa, der. del cl. calcĕus ‘sabata, peça de vestir que cobria peu i cama i, més tard, fins a la cintura’; la part alta, en separar-se, conservà el nom 1a font: 1047
    femení
    1. indumentària Mitja.
    2. donar calça d’arena Donar (a algú) un cop molt fort.
    3. fer calça Fer mitja.
  1. [generalment en pl] indumentària
    1. Pantaló. Unes calces de vellut. Caure-li a algú les calces.
    2. anar de calces Fer de cos.
    3. cordar-se bé les calces figuradament Agafar pit, coratge.
    4. ésser un calces Ésser (un home) dominat per la muller.
    5. portar les calces (la dona) Dominar el marit.
    6. posar-se les calces (d’algú) Fer-li fer el que hom vol.
    7. saber-se cordar les calces Saber-se governar sense ajut d’altri.
  2. plural indumentària Peça de roba interior femenina que cobreix aproximadament de la cintura fins als engonals.
  3. plural construcció Baixant amb dues derivacions simètriques, anomenat també doble derivació.
  4. silvicultura Part més alta del suro que hom deixa a l’arbre en pelar-lo; calçó. Deixar calces.
  5. calces de ferro armament Calces de malla, a manera de mitges, que defensaven les cames del guerrer.
calça
Llegir més...