i cantor | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

cantor | cantora

Homòfon: cantó
Etimologia: del ll. cantor, -ōris, íd; en el sentit de ‘organista i cabiscol de les esglésies protestants’, calc de l’al. Kantor, i aquest, del ll. cantor 1a font: s. XV
  1. masculí i femení Persona que canta, que té per ofici cantar.
  2. masculí música A l’església reformada alemanya, persona a qui competeix la responsabilitat de la part musical dels oficis religiosos, generalment la interpretació a l’orgue i la direcció del cor.
cantor
Llegir més...