i cap | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

cap 1

Homòfon: cab
Etimologia: del ll. caput, íd., substituït per capu (d’un suposat acusatiu *capum); com a preposició parteix de la idea de ‘amb el cap vers un lloc’; com a adj. o pron., de la de ‘extrem, bocí’ 1a font: orígens de la llengua
  1. masculí
    1. anatomia Part superior del cos de l’home i anterior i superior de molts animals, que conté els principals òrgans dels sentits i centres nerviosos.
    2. adoberia Part d’una peça o d’un cuir que correspon al cap de l’animal.
    3. indústria tèxtil Llana de poca qualitat procedent del cap de l’ovella.
    4. abaixar (o acotar) el cap figuradament Cedir al voler o al parer d’altri, obeir sense replicar, resignar-se a una falsedat.
    5. alçar (o aixecar) el cap figuradament Sortir de la pobresa o de la desgràcia, recobrar l’ànim el qui estava abatut, millorar un malalt.
    6. amagar el cap sota l’ala figuradament No voler veure les coses, defugir la responsabilitat; inhibir-se.
    7. anar amb el cap alt figuradament Anar amb dignitat, sense haver-se d’avergonyir del comportament propi.
    8. anar amb el cap sota l’ala figuradament Trobar-se sense força, sense ànim.
    9. anar cap per avall figuradament Anar una cosa malament, al revés de com hom voldria.
    10. anar el cap enfora (o entorn) figuradament Rodar el cap.
    11. anar-hi el cap Anar-hi la vida.
    12. anar-se’n el cap figuradament Rodar el cap.
    13. anar-se’n (o tornar-se’n) amb les mans al cap figuradament Resultar perjudicat en un afer.
    14. cap baix (o cap cot, o cap jup) figuradament Trist, capficat.
    15. cap blanc Cap amb cabells blancs.
    16. cap de mort Crani, calavera.
    17. cap d’escarola Cap amb cabells curts i cargolats.
    18. cap de turc figuradament Persona a qui hom fa acusacions de les quals no és responsable.
    19. cap pelat Cap sense cabells.
    20. cap per amunt locució adverbial En posició normal, no invertida.
    21. cap per avall locució adverbial En posició invertida.
    22. cap rapat Membre d’un moviment juvenil urbà sorgit a la Gran Bretanya a la fi dels anys seixanta del segle XX, caracteritzat per dur el cap rapat i per una certa estètica en la manera de vestir (botes d’estil militar), per actituds agressives i per l’adhesió a diverses tendències polítiques extremes.
    23. de cap locució adverbial Amb el cap, disposant el cos de manera que el cap quedi en primer lloc. Caure de cap. Rematar una centrada de cap. Llançar-se de cap a l’aigua.
    24. de cap a peus locució adverbial figuradament Totalment, del principi a la fi.
    25. demanar el cap Demanar la mort (d’algú).
    26. entre cap i coll locució adverbial A la base del crani.
    27. fer un cap nou figuradament Pegar (a algú).
    28. fer un cop de cap figuradament Decidir-se, prendre una resolució.
    29. haver-se’n d’estrènyer el cap figuradament Haver-s’hi de resignar.
    30. no mirar cap ni cara figuradament No servar respecte a ningú.
    31. no tenir cap ni peus figuradament Ésser (una cosa) un disbarat, no tenir ordre ni concert.
    32. pujar al cap Fer sentir (una beguda alcohòlica) els seus efectes.
    33. pujar al cap (els honors, un càrrec, etc.) figuradament Envanir-se d’haver-los aconseguits.
    34. pujar els fums al cap figuradament Envanir-se.
    35. rodar el cap figuradament Semblar (a algú) que tot roda al voltant seu, sentir vertigen.
    36. tallar (o llevar) el cap Decapitar (algú).
    37. tants caps tants barrets figuradament Tants parers, tantes opinions, etc., com persones.
    38. tenir el cap espès (o carregat) figuradament Tenir el cap adolorit, poc clar.
    39. tenir entre cap i coll (un pensament, un propòsit, etc.) figuradament Tenir-hi l’atenció fixada.
    40. tirar-se de cap figuradament Llançar-se sense por (a una empresa arriscada o difícil).
    41. val més ésser cap de sardina (o d’arengada) que cua de pagell figuradament Convé més tenir autoritat dins un domini petit que no pas ésser manat dins un domini gran.
    42. treure el cap figuradament Començar (algú o alguna cosa) a sortir, fer-se visible.
  2. masculí
    1. El cap considerat com a seu de l’intel·lecte, talent, judici, seny. Tenir cap. Tenir molt de cap.
    2. anar-se’n (o fugir) del cap figuradament Oblidar-se d’alguna cosa, esborrar-se de la memòria.
    3. ballar pel cap figuradament Recordar (algú o alguna cosa) vagament.
    4. buidar-se (o trencar-se) el cap figuradament Esforçar-se, fatigar-se molt, en l’estudi, en la consideració, etc., d’una cosa.
    5. cap boig (o cap calent, o de pardals, o de trons, o desgavellat, o fluix, o sense cervell, o verd) figuradament Eixelebrat, lleuger, sense seny.
    6. cap buit (o cap d’ase, o de carbassa) figuradament Neci, ignorant.
    7. cap de ferro figuradament Infatigable per al treball mental.
    8. dur (una cosa) de cap figuradament Tenir la ferma intenció de fer-la.
    9. escalfar-se el cap figuradament Fatigar-se mentalment (estudiant o esbrinant alguna cosa).
    10. fer (o obrar) del seu cap Actuar per si mateix, per iniciativa pròpia.
    11. fer el cap viu figuradament Estar alerta, amatent.
    12. inflar el cap figuradament Incitar (algú) amb explicacions o raonaments exagerats, tendenciosos, etc.
    13. mal cap figuradament Persona perduda, disbauxada.
    14. no cabre (una cosa) al cap figuradament No poder comprendre que sigui, que s’esdevingui.
    15. no tenir res al cap figuradament Ésser un neci, un ignorant.
    16. omplir el cap figuradament Contar, explicar (a algú) una munió de coses.
    17. passar pel cap figuradament Acudir-se (a algú) alguna cosa.
    18. perdre el cap Perdre el seny, enfollir-se, torbar-se mentalment.
    19. posar-se (o ficar-se) al cap figuradament Proposar-se decididament de fer alguna cosa, obstinar-s’hi.
    20. posar un cap com un tabal (o com un timbal, o com tres quartans) Marejar (algú) a força de parlar.
    21. rompre el cap (a algú) figuradament Fer-li mal de cap o pertorbar-lo fortament parlant o cridant.
    22. tenir el cap a tres quarts de quinze Estar absent, distret, d’allò que fa al cas.
    23. tenir el cap dur figuradament Tenir dificultats a comprendre les coses.
    24. tenir el cap ple de fum (o de grills, o de pardals, o de vent) figuradament Ésser lleuger, eixelebrat.
    25. tenir molts pardals al cap Ésser lleuger, eixelebrat.
    26. treure del cap figuradament Fer desistir algú (d’alguna cosa).
    27. treure’s del cap figuradament Inventar-se (alguna cosa), idear-la.
  3. masculí i femení
    1. Persona que ocupa un lloc de preferència, que presideix o que té els altres a les seves ordres, capitost. Cap de bàndol. Cap de motí. El cap de la tribu. La cap de secretaria.
    2. genealogia Persona que té l’autoritat i ostenta la representació d’una casa regnant (o exregnant) o senyorial.
    3. genealogia Persona que ostenta la representació d’un llinatge (o d’una línia, o d’una branca, d’un llinatge).
    4. cap de casa dret administratiu Persona sota la dependència de la qual, per raó de parentiu, tutela, adopció, acolliment, estat religiós o prestació de serveis domèstics, conviuen altres persones en el mateix domicili.
    5. cap de colla Persona que mana i dirigeix el treball d’una colla de treballadors.
    6. cap de colla folklore En les colles de castellers, casteller d’experiència que dirigeix el bastiment del castell.
    7. cap de corda esports Alpinista que, durant la marxa o l’escalada, ocupa el primer lloc de la cordada.
    8. cap de dansa Capdanser.
    9. cap de dol Persona o persones que presideixen el dol en l’enterrament i els funerals.
    10. cap de govern ciències polítiques Persona que exerceix la direcció del poder executiu en els estats en què aquest no és exercit exclusivament pel cap de l’estat.
    11. cap de mester història Prohom d’un ofici o gremi.
    12. cap de pastera Macip major de forn o fleca.
    13. cap d’era Persona que dirigeix la batuda.
    14. cap de sèrie esports Atleta o equip esportiu objecte d’una classificació preferent abans d’iniciar-se una competició.
    15. cap d’estat ciències polítiques Persona que representa o que exerceix la suprema autoritat de l’estat.
    16. cap d’estudis ensenyament Professor que dirigeix els estudis en un centre docent i té les funcions, entre d’altres, d’elaborar l’horari escolar, supervisar els programes i els exàmens i coordinar l’elaboració del projecte curricular del centre.
    17. cap de taula figuradament Persona que ocupa el lloc d’honor en una taula.
    18. en cap Al primer lloc d’una jerarquia. Conseller en cap. General en cap.
  4. masculí
    1. Lloc preferent, central. En Joan seia al cap de taula.
    2. Població principal d’un territori, capital. Cap de municipi. Cap de comarca.
    3. cap de partit dret administratiu Població d’un partit judicial en la qual radica el jutjat de primera instància i instrucció.
    4. cap i casal història Títol donat tradicionalment a les ciutats de Barcelona i de València, considerades des de l’edat mitjana com les més importants del Principat de Catalunya i del País Valencià.
  5. masculí
    1. Individu considerat com a part d’una col·lectivitat. Toquen quatre caramels per cap. A tant per cap. Cap de bestiar.
    2. cap per cap locució adverbial Tant per tant.
    3. en cap de locució prepositiva A nom de (algú). Posar una propietat en cap de la muller. Li atorgaren el títol en cap del seu difunt pare.
  6. masculí
    1. Part més alta d’una cosa. Cap d’una muntanya.
    2. cap de vila Part més alta d’una vila, per oposició a sòl de vila.
  7. masculí
    1. Part anterior, per on comença una cosa.
    2. indústries de la destil·lació, begudes destil·lades Fracció més volàtil, que destil·la primer, d’una barreja de líquids sotmesa a destil·lació.
    3. heràldica Part superior del camper on se situa un cap.
    4. heràldica Peça fonamental col·locada en faixa tocant la vora superior del camper i d’una amplària igual a un terç de l’altura de l’escut.
    5. cap d’ala figuradament Persona eminent en un ram d’activitat.
    6. cap d’any El primer dia de l’any.
    7. cap d’any per extensió Aniversari.
    8. Cap d’Any folklore Festa de celebració del primer dia de l’any, coneguda també amb el nom de Ninou.
    9. cap de brot figuradament El millor de la seva espècie, el més eminent.
    10. cap nuclear armament Part d’un míssil formada per la càrrega nuclear i un cos de reentrada.
    11. cap nuclear armament Càrrega nuclear que hom munta a l’ogiva d’un projectil d’artilleria.
    12. cap de frare tecnologia Broca d’extrem tallant cònic, emprada per a aixamfranar forats cilíndrics.
    13. de cap i de nou locució adverbial Una altra vegada, des del començament. Aquella carta, l’hauré de fer de cap i de nou.
    14. donar cap a figuradament Executar (una cosa).
    15. tornar a prendre el cap del fil figuradament Continuar el discurs o el tema interromput.
    16. treure cap figuradament Venir al cas, venir a propòsit. El que diu no treu cap a res. A què treu cap, que no li parlis?
    17. treure el cap del fil (d’alguna cosa) figuradament Esbrinar-ne l’origen.
  8. masculí
    1. Part final per on acaba una cosa.
    2. al cap darrer locució adverbial Després de tot.
    3. al cap de locució prepositiva A la fi (d’un espai de temps). Al cap d’un mes. Al cap de quinze dies.
    4. al cap i a la fi (o al cap i a l’últim) locució adverbial Després de tot.
    5. cap de mes per extensió Darrers dies del mes.
    6. cap de setmana per extensió Darrers dies de la setmana, dedicats al descans.
    7. cap d’una peça (o una habitació) Extrem de l’habitació oposat a l’entrada.
    8. eixir a cap de (una cosa) figuradament Pervenir a acabar-la.
    9. esperar (o voler) postes de sol i caps de setmana figuradament Esperar amb delit les hores de lleure, els dies de festa.
    10. ja som al cap del carrer! figuradament Ja hem arribat al final de la discussió, ja no cal parlar més (d’una cosa).
  9. masculí
    1. Extremitat en general, part per on comença o acaba una cosa.
    2. anatomia Extremitat arrodonida de certs ossos.
    3. anatomia Porció més voluminosa de certs òrgans.
    4. geomorfologia Punta de terra que entra mar endins.
    5. oficis manuals Extrem més ample d’un martell, d’un mall, etc., oposat a la pena.
    6. indústria tèxtil Tros de roba que serveix per a comprovar la bona marxa de l’estampació.
    7. cap de casa construcció Golfa.
    8. cap de fibló meteorologia Mànega.
    9. cap de llinyol Tros de llinyol.
    10. cap de mort Part de la carn de bou compresa entre el peixet i la tapa plana i que correspon al davant de la cuixa.
    11. cap de núvol meteorologia Núvol fragmentat del qual cau una gotellada.
    12. cap de peça indústria tèxtil Cadascun dels dos extrems d’una peça de teixit on hi ha les llistes o els senyals que en marquen el començament i l’acabament.
    13. cap de pit adoberia Part de cuir de sota la panxa, on hi havia la mamella de l’animal.
    14. cap de pont tàctica Posició militar que estableix una força armada en terreny enemic, a l’altra banda d’un riu o un estret, per preparar el pas del gros de l’exèrcit.
    15. cap mort (d’un camp) Andana.
    16. de cap a cap locució adverbial D’un extrem a l’altre, totalment. Ha llegit el seu discurs de cap a cap.
    17. fer cap a figuradament Anar a parar a, arribar fins a. Aquest camí fa cap a la masia. No sé on farà cap, amb aquestes raons.
    18. lligar caps figuradament Establir les relacions existents entre diferents coses que semblaven inconnexes.
    19. no saber per quin cap començar (o per quin cap posar-s’hi) figuradament No saber per on començar una feina, una obra, etc.
    20. no tenir cap ni centener figuradament Ésser absurda, inexplicable (alguna cosa).
    21. pel cap alt locució adverbial No pas més que, a tot estirar.
    22. pel cap baix locució adverbial Almenys, si no més.
    23. tenir caps (el blat, l’ordi, etc.) Tenir brins.
    24. tenir (o saber) pel cap dels dits figuradament Saber (una cosa) molt bé, dominar-la.
    25. tira pel cap que vulguis figuradament Fes el que vulguis.
  10. masculí
    1. Fil primer que, cargolat o trenat amb altres, forma el fil de cotó, de llana, d’espart, etc., d’un cabdell, d’una madeixa, d’una corda, etc.
    2. Tros de corda.
    3. per extensió indústria tèxtil Cadascun dels fils que formen un fil retort, un cordó, etc.
    4. indústria tèxtil Metxa, fil, pua, etc., en referir-se al nombre d’aquestes unitats en una màquina.
    5. plural indústria tèxtil Rebuig de les matèries tèxtils filades.
    6. cap de mort marina, marítim Barret.
    7. caps de revés per extensió marina, marítim Conjunt format per les escotes de sobrevent i les amures i les bolines de sotavent, que no treballen en navegar de bolina.
  11. masculí botànica
    1. caps blancs Planta sufruticosa perenne de la família de les crucíferes (Alyssum maritimum), de flors blanques, amb olor de mel, reunides en cap dens al cim d’un raïm llarg format per fruits en silícula arrodonida.
    2. caps d’ase Tomaní.
  12. masculí zoologia
    1. cap d’ase Peix perciforme de la família dels tríglids (Eutrigla gurnardus), del grup de les lluernes, amb el dors grisenc o verdós pigallat de blanc i el ventre blanc.
    2. cap de bou capgròs 2 1.
    3. cap d’olla Gènere de cetacis odontocets de la família dels delfínids (Globicephala sp), de cos una mica comprimit lateralment, de color negre amb una taca blanca sota el coll, i de cap molt gros i bombat, sense rostre.
  13. cap de cavall indústria tèxtil Conjunt de suport i pinyó motor situat al començament dels cavallets o suports del tren d’estiratge de moltes màquines de preparació i filatura.
  14. cap de mort
    1. arts gràfiques Taca produïda pel peu d’un tipus col·locat al revés en la composició d’un text per substituir una lletra el tipus de la qual manca a la caixa.
    2. indústria tèxtil En el tren d’estiratge de les màquines manuars, metxeres, contínues i selfactines, caixa de ferro de forma semicircular que serveix de tapa i de suport a la roda que transmet el moviment del corró de darrere a l’intermedi.
  15. cap magnètic electroacústica Transductor electromagnètic reversible que permet de transformar els senyals elèctrics en magnètics o viceversa.



  16. Vegeu també:
    cap2
    cap3
cap
Llegir més...