i cap | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

cap 2

Homòfon: cab
Etimologia: v. cap1
adjectiu i pronom invariable Algun (no existent realment, sinó imaginat per a fer-lo objecte d’una negació, una exclusió, una interrogació, una suposició). No té cap cosí. Al cistell ja no hi ha cap poma. Cap dels alumnes no és ací. Tens cap cordill, a mà? Si cap d’ells hi va, ja t’ho diré. No sé com poden llegir cap d’aquests llibres. Saps cap remei, per a això? Cap (no en sé cap).


Vegeu també:
cap1
cap3
cap
Llegir més...