i carall | enciclopèdia.cat
Gran Diccionari de la llengua catalana

carall

Etimologia: d’origen incert, podria provenir d’un ll. vg. ibèric *characŭlus, de *charax, i aquest del gr. khárax ‘pal; aspre’, o també d’una base preromana 1a font: c. 1400
  1. masculí Penis.
  2. interjecció vulgarment Interjecció que denota estranyesa, admiració, enuig.
  3. carall de rei ictiologia Xuclà.
carall
Llegir més...