i carnestoltes | enciclopèdia.cat
Gran Diccionari de la llengua catalana

carnestoltes

Etimologia: del ll. carnes tollĭtas ‘carns llevades’ el darrer dia abans de la quaresma
    masculí folklore
  1. Nom habitual del carnaval als Països Catalans.
  2. Ninot de palla vestit amb roba que hom penjava per finestres, balcons i places públiques durant el carnestoltes i era cremat el darrer dia.
  3. anar fet un carnestoltes figuradament Anar vestit d’una manera ridícula, amb mal gust.
  4. ésser un carnestoltes figuradament Ésser un baliga-balaga, un poca-solta, una persona que hom no pot prendre’s seriosament.
carnestoltes
Llegir més...