i dragó | enciclopèdia.cat
Gran Diccionari de la llengua catalana

dragó 1

Etimologia: del ll. draco, -ōnis ‘monstre fabulós’ 1a font: s. XIII
    masculí
  1. zoologia Nom que comunament reben diferents rèptils saures lacertiformes que pertanyen a la família dels gecònids, dels agàmids i dels varànids. Cal destacar-ne el dragó comú, de la família dels gecònids (Tarentola mauritanica), de cos escatós, de color gris i amb taques fosques, que fa uns 15 cm de llargària, amb una membrana adhesiva als dits i el dragó rosat, també de la família dels gecònids (Hemidactylus turcicus), molt semblant al dragó comú però de cos més esvelt, de color rosat o bru molt clar, cap triangular i amb els dits proveïts d’una ungla corbada. Són també coneguts el dragó aquàtic (Physignatus leuseurii), el dragó de Komodo (Varanus komodoensis) i el dragó volador (Draco sp).
  2. Drac.
  3. ictiologia
    1. Gènere de peixos osteïctis actinopterigis de l’ordre dels perciformes, de la família dels cal·lionímids (Callionymus sp), d’uns 15 a 30 cm de llarg, que presenten el cos sense escates, amb els ulls junts sobre el cap i el preopercle amb tres o quatre punxes.
    2. Aranya de l’espècie Trachinus draco.
  4. organització militar
    1. Soldat de cavalleria que portava sabre i carrabina i feia el servei igualment a peu i a cavall.
    2. regiment de dragons Regiment mecanitzat de cavalleria.
  5. veterinària Taca blanca que es fa a l’ull del cavall i altres quadrúpedes.



  6. Vegeu també:
    dragó2
dragó
Llegir més...