i felicitat | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

felicitat

Etimologia: del ll. felicĭtas, -ātis, íd. 1a font: 1399, Metge
    femení
    1. ètica Estat de l’ànim plenament satisfet.
    2. felicitat eterna beatitud 2.
  1. per extensió Allò que ocasiona un estat anímic de plena satisfacció. El diner és la seva felicitat. Desitjar riqueses, plaers i altres felicitats.
    1. Manera bona, grata, afortunada, d’esdevenir-se o d’ésser acomplerta alguna cosa. Arribàrem a la nostra destinació amb tota felicitat.
    2. Esdeveniment favorable, que omple l’ànim de satisfacció. Et desitjo tota mena de felicitats.
    3. felicitats! (o moltes felicitats!) Fórmules de felicitació.
felicitat
Llegir més...