i jova | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

jova

Homòfon: jove
Etimologia: del ll. jŭga, pl. de jŭgum ‘jou’ 1a font: 1075
    femení
    1. antigament Parella de bous junyits per a llaurar.
    2. història del dret català Obligació del pagès emfiteuta d’aplicar una parella de bous a llaurar terrenys del senyor directe, durant una o més jornades.
  1. Prestació personal obligatòria a una feina d’utilitat pública.
jova
Llegir més...