i llaç | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

llaç

Homòfon: llas
Etimologia: del ll. vg. laciu, del ll. cl. laqueus, íd. 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Corda que en un cap té un ull per on passa l’altre cap, que, escorrent-se en estirar-lo, fa petita la baga i serveix per a agafar, subjectar.
    2. Parany. Ja ha caigut al llaç.
    3. figuradament Lligam, vincle.
  1. Nus amb bagues escorredores que hom fa amb una cinta, una veta, un cordó, etc., com a adorn o per a subjectar una cosa amb una altra. Portaven un llaç blanc al braç.
  2. [sovint en pl] alimentació, indústries alimentàries Pasta de sopa que fa, crua, de 2 a 4 cm de llarg i que és de forma semblant a la d’un llaç.
  3. pastisseria Pastís de pasta fullada gebrat i generalment farcit de cabell d’àngel, que té forma de llaç.
  4. indústria tèxtil Cadascuna de les cordes representatives d’una passada que hom teixeix en l’aparell de llegir els dibuixos jacquard per traduir-los en dibuixos de cartons.
  5. llaç d’amor heràldica Cordó plegat en forma circular els extrems del qual travessen la circumferència pel costat destre i pel sinistre.
llaç
Llegir més...