i llevant | enciclopèdia.cat
Gran Diccionari de la llengua catalana

llevant

Etimologia: de llevar 1a font: s. XIII, Desclot
    masculí
  1. Punt de l’horitzó sensible per on surt el Sol en els equinoccis, est, orient.
    1. Banda de llevant. La costa de llevant. Vent de llevant.
    2. [en majúscula] geografia Països situats a la part oriental de la Mediterrània; Pròxim Orient.
  2. [sovint en pl] climatologia Nom aplicat a tots els vents de component est.
  3. llevant de taula
    1. Moment d’acabar un àpat.
    2. Fruita, dolços, etc., que hom serveix al final d’un àpat.
    3. folklore Capta domiciliària que fan els obrers o majorals de la festa major, els comissionats d’una confraria, etc., bon punt després de dinar, tot aprofitant la reunió dels familiars de cada casa, per recollir diners destinats a sufragar les despeses de la festa.
llevant
Llegir més...