i malla | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

malla 1

Etimologia: del ll. macŭla ‘malla de xarxa’ 1a font: s. XIV, Jaume I
    femení
    1. Cadascuna de les obertures formades pels fils d’una xarxa.
    2. Porció de fils que formen cada obertura d’una xarxa.
    3. El teixit de xarxa.
  1. cristal·lografia Paral·lelepípede definit per la terna de vectors que determinen la xarxa cristal·lina.
  2. electricitat Conjunt de branques d’un circuit o d’una xarxa que constitueix un camí o un circuit tancat.
  3. enginyeria química Teixit obert que hom empra com a sedàs en els garbells industrials.
  4. arts gràfiques coixinet 3 1.
  5. heràldica Losange buidat.
  6. indumentària
    1. Teixit format per anelles de metall entrellaçades. Una cota de malla.
    2. Cadascuna d’aquestes anelles.
    3. plural Tipus de pantalons de dona sense botons ni cremallera, de teixit elàstic, que s’arrapen a les cames i se subjecten a la cintura amb una goma.
  7. indústria tèxtil
    1. Baga d’un lliç, especialment quan és metàl·lica.
    2. En el gènere de punt, cadascuna de les ondes dels fils que formen el punt.
    3. Punt de les puntes.



  8. Vegeu també:
    malla2
    malla3
malla
Llegir més...