i malla | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

malla 2

Etimologia: d’origen incert, probablement del ll. vg. medalia, dissimilació de medialia, pl. de (aes) mediale ‘moneda de coure equivalent a la meitat d’un diner’ 1a font: s. XIV, Llull
    femení numismàtica
    1. A l’edat mitjana, moneda de mida petita, de metall.
    2. Als Països Catalans, la moneda encunyada de valor més petit: l’òbol de billó, d’un valor de mig diner.
  1. no tenir ni una malla Ésser molt pobre.
  2. no valer ni una malla No valer res.



  3. Vegeu també:
    malla1
    malla3
malla
Llegir més...