i marmessor | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

marmessor | marmessora

Etimologia: de l’ant. manmessor, ll. manūmĭssor, -ōris, de manumittĕre, a manu emittere ‘deixar anar (un esclau) de la mà de l’amo’, alliberament que hom encarregava a l’executor testamentari 1a font: s. XIV, Llull
masculí i femení dret civil català Persona nomenada pel causant per tal que tingui cura de complir i d’executar la seva darrera voluntat.
marmessor
Llegir més...