i màrtir | enciclopèdia.cat
Gran Diccionari de la llengua catalana

màrtir

Etimologia: del ll. ecl. martyr, -ўris, íd., i aquest, del gr. mártys, mártyros ‘testimoni, màrtir’ 1a font: s. XIII, Vides
    masculí i femení
  1. cristianisme Persona que pateix turment o la mort a causa del testimoniatge de Jesucrist.
  2. per extensió
    1. Persona que pateix mort o persecució per la seva fidelitat a una causa.
    2. Persona que pateix un suplici immerescut.
  3. figuradament Persona que algú o alguna cosa turmenta. És un màrtir del seu ideal.
màrtir
Llegir més...