i oci | enciclopèdia.cat
Gran Diccionari de la llengua catalana

oci

Homòfon: ossi
Compareu: ociositat
Etimologia: del ll. otium, íd. 1a font: 1460, Roig
    masculí
  1. El fet d’estar sense fer res.
  2. sociologia Lleure.
oci
Llegir més...