i onomàstic | enciclopèdia.cat
Gran Diccionari de la llengua catalana

onomàstic | onomàstica

Etimologia: del gr. onomastikós ‘que serveix per a denominar’, der. de ónoma, -atos ‘nom’ 1a font: 1803, DEst.
  1. adjectiu
    1. Relatiu o pertanyent als noms propis. Llista onomàstica dels reis d’Egipte.
    2. dia onomàstic (o festa onomàstica, o simplement l’onomàstica) Festa del sant del nom.
  2. femení lingüística Estudi científic dels noms propis.
onomàstic
Llegir més...