i país | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

país

Partició sil·làbica: pa_ís
Etimologia: del fr. pays, íd., i aquest, del fr. ant. paiis, ll. td. pagensis ‘pagès’, der. de pagus ‘camp, indret rural’ 1a font: s. XIII
    [plural països] masculí
    1. Unitat fisiogràfica o paisatgística. La Cerdanya és un país muntanyós.
    2. Contrada, terra. Un país de bolets.
  1. Territori propi d’una ètnia determinada. El País Basc, el País de Gal·les, els Països Catalans.
  2. Territori i població d’un estat independent.
  3. En un ventall, el tros de tela o paper pintat sostingut per les barnilles.
país
Llegir més...