i personificació | enciclopèdia.cat
Gran Diccionari de la llengua catalana

personificació

Partició sil·làbica: per_so_ni_fi_ca_ci_ó
Etimologia: de personificar 1a font: c. 1900, Verdaguer
    femení
    1. Acció de personificar;
    2. l’efecte.
  1. retòrica Figura retòrica que consisteix a atribuir accions o qualitats pròpies d’una persona a un ésser irracional, a una cosa inanimada o abstracta.
personificació
Llegir més...