i planxador | enciclopèdia.cat
Gran Diccionari de la llengua catalana

planxador 2 | planxadora

Etimologia: de planxar i -dor1 1a font: 1803
  1. adjectiu Que planxa.
  2. masculí i femení Persona que té per ofici planxar.
  3. femení indústria tèxtil Màquina per a planxar la roba industrialment.



  4. Vegeu també:
    planxador1
planxador
Llegir més...