i providència | enciclopèdia.cat
Gran Diccionari de la llengua catalana

providència

Partició sil·làbica: pro_vi_dèn_ci_a
Etimologia: del ll. providentia, íd. 1a font: s. XIV, Eiximenis
    femení
    1. Mesura presa per endavant amb vista d’una necessitat futura o possible.
    2. Qualitat de provident.
  1. especialment religió i filosofia
    1. Previsió i cura que Déu té del procés del món, particularment de l’existència dels homes.
    2. usat absolutament Déu com a provident. La Divina Providència.
  2. figuradament Ell ha estat la meva providència. És la providència dels pobres de la ciutat.
  3. dret processal Resolució dictada per un jutge o per un tribunal per a la tramitació d’un afer.
providència
Llegir més...