i reig | enciclopèdia.cat
Gran Diccionari de la llengua catalana

reig

Partició sil·làbica: reig
Etimologia: del ll. regius, -a, -um ‘reial’, der. de rex, regis ‘rei’ 1a font: 1324
    masculí
  1. ictiologia Corbina.
  2. botànica
    1. Bolet de la família de les amanitàcies (Amanita caesarea), de capell hemisfèric i després estès, vermell ataronjat, amb làmines lliures grogues, un anell en forma de faldó i una volva blanca i gruixuda. Segons els micòfags, és el millor dels bolets comestibles.
    2. reig bord Bolet de la família de les amanitàcies (Amanita muscaria), de barret arrodonit i després aplanat, de color vermell escarlata, amb esquames blanques, un anell membranós i una volva reduïda a faixes verrucoses, semblant al reig, però metzinós.
    3. reig foll Reig bord.
    4. reig vermell Reig bord.
reig
Llegir més...