i text | enciclopèdia.cat
Gran Diccionari de la llengua catalana

text

Etimologia: del ll. textum ‘teixit’, der. de tĕxĕre ‘teixir’ 1a font: s. XIV, Llull
    masculí
    1. Contingut d’un escrit.
    2. especialment Conjunt de paraules d’un autor, d’una llei, d’una acta, etc., que constitueix la part original d’una obra, en contraposició a les notes, als comentaris, a la versió, etc., que hi ha adjunts en el llibre.
    3. Conjunt de les paraules d’un llibre en contraposició a les portades, a les figures, als índexs, etc.
    4. diplomàtica Part central d’un diploma o document jurídic que expressa el fet documentat i que precedeixen i clouen diverses fórmules, disposició.
    5. informàtica Part d’un missatge que conté les dades rellevants.
    6. text crític crítica textual i història Text restablert per la crítica textual.
    7. text sagrat Bíblia La Bíblia.
    1. Passatge citat d’una obra literària. Durant el discurs recordava sovint textos de Verdaguer.
    2. Bíblia Paraules tretes de la Sagrada Escriptura amb les quals hom sol encapçalar un sermó o que hom addueix com una sentència en una argumentació teològica.
  1. lingüística
    1. Unitat lingüística i comunicativa de caràcter supraoracional i producte de la capacitat humana del llenguatge; discurs.
    2. Element lingüístic explícit o present en un moment donat, per oposició a context situacional.
text
Llegir més...