i turisme | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

turisme

Etimologia: de l’angl. tourism, der. de tour ‘viatge, excursió’, i aquest, del fr. tour ‘passeig’, der. de tourner ‘girar, tornar’ 1a font: 1905
    masculí
  1. turisme, viatges
    1. Conjunt de relacions i fenòmens produïts pel desplaçament i la permanència temporal de les persones (sense motivacions d’estudi o lucratives) fora de llur domicili habitual. El turisme ha esdevingut un fenomen de masses.
    2. Viatge de durada limitada que suposa una estada fora de la residència habitual, sense motivacions d’estudi o lucratives. Fer turisme per Europa.
    3. Conjunt de persones que fan turisme. Aquest estiu ha augmentat el turisme nord-americà a Catalunya.
    4. turisme rural Turisme que consisteix a fer una estada de vacances en el medi rural.
    5. turisme termal Turisme que té lloc en un establiment situat en una zona rica en deus d’aigua mineromedicinal i dotat de la infraestructura necessària per a aprofitar-les amb finalitats d’entreteniment.
  2. automòbil, automobilisme Nom donat a l’automòbil la capacitat del qual és de nou persones o inferior, inclòs el conductor.
turisme
Llegir més...