i va | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

va | vana

Homòfon: bah
Etimologia: del ll. vanus, -a, -um ‘buit; inútil; enganyós’ 1a font: s. XII, Hom.
    adjectiu
  1. Que no té sinó aparença, sense realitat, sense fonament. Vana esperança. Vanes il·lusions.
    1. Mancat d’eficàcia, inútil. Paraules vanes. Vanes amenaces.
    2. en va locució adverbial Inútil, sense efecte. És en va que hi insisteixis. Treballar, parlar, en va.
  2. Que té el desig d’ésser notat, frívol.
va
Llegir més...