i verònica | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

verònica

Etimologia: del mateix origen del mot vernís, usat també com a nom de dona, Berenice, Verònica; aplicat segons una tradició piadosa a una de les dones que consolaven Jesús en el camí del Calvari, segons l’Evangeli de Lluc, 23, 27-31, la qual hauria eixugat la cara de Jesús i aquesta hauria restat impresa en el llenç 1a font: 1851, DEsc.
    femení
  1. art i història Nom antic donat a la Santa Faç amb relació al llenç de la Verònica.
  2. botànica Gènere de plantes herbàcies, de la família de les escrofulariàcies (Veronica sp), amb fulles simples, d’enteres a pinnatífides, flors tetràmeres blaves i fruits en càpsula, sovint emarginada. Cal destacar la verònica becabunga, o creixen de cavall (V. beccabunga).
  3. tauromàquia Passada de capa en què el torero espera l’envestida del toro tenint-la estesa amb totes dues mans davant aquest.
verònica
Llegir més...