i violari | enciclopèdia.cat
Gran Diccionari de la llengua catalana

violari

Partició sil·làbica: vi_o_la_ri
Etimologia: del b. ll. català i aragonès violarium, d’origen incert, possiblement der. de viola, potser per la relació d’aquest tipus de pensió amb institucions religioses i la connotació que hi ha tingut el color violat 1a font: c. 1280
    masculí
  1. dret civil Contracte aleatori peculiar del dret civil català, que atorga la facultat de percebre periòdicament una pensió en diners durant la vida d’una o dues persones, en canvi del lliurament d’un capital.
  2. a violari antigament Vitalíciament, per tota la vida.
violari
Llegir més...