i xalió | enciclopèdia.cat

OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques
Gran Diccionari de la llengua catalana

xalió

Partició sil·làbica: xa_li_ó
Etimologia: der. del dial. xalada, ant. eixalada ‘esllavissada’, relacionat amb l’oc. arcaic esser eissalatz ‘davallar volant, deixar-se caure’, enllaçat també amb l’it. scialare, ll. exhalare ‘llançar-se com una exhalació’ (v. xalar), amb possible amalgama amb el ll. exalare ‘eixalar’; el der. degué ser *eixalaó (ll. -atio, -ationis), amb metàtesi i deglutinació posterior: *axaleó, un’ axaleó, una/un xalió
masculí petrografia Roca de procedència nummulítica, composta de carbonat de calci i argila, dita també marga de Banyoles.
xalió
Llegir més...