D’origen humil, féu de pastor, però a 18 anys aconseguí d’entrar a la Universitat de Copenhaguen. De retorn a la seva terra, descriví en termes realistes i polèmics la vida sòrdida dels petits camperols, mentre contribuïa en gran manera a llur emancipació, per la qual cosa fou empresonat. La seva extensa obra poètica, parcialment dialectal, li valgué el títol de Robert Burns danès. Novel·les: Vredens børn (‘Els fills de la ira’, 1904), Arbejdets gloede (‘La joia del treball’, 1914). Teatre: Livet pa Hegnsgard (‘La vida a la granja Hegns’, 1907).