Fou prior de Meià (1770), primer bisbe d’Eivissa (1783) i, després, bisbe d’Astorga (1787) i arquebisbe de Selímbria. El 1792 fou nomenat inquisidor general d’Espanya. Era un reformista gal·licanista que, alhora que aprovava la constitució civil del clergat francès, intentava d’abolir l’organisme que presidia, però fou destituït el 1794, quan els exèrcits revolucionaris francesos ocupaven Catalunya i el País Basc. El seu successor, Lorenzana, intentà de processar-lo, però sense resultat. Preparà diversos treballs històrics, encara inèdits, sobre monestirs catalans, especialment del Pallars i la Ribagorça.