És el principal representant de l’escola realista iraquiana, autor de La darrera llanterna, Omar Beg, La serventa, El somriure i la primavera, El mur del silenci (1953), El petit home (1953) i Els comtes de tardor (1980). També publicà l’assaig Tragèdia de l’art i dues obres de teatre, Els missatgers de la Humanitat (1946) i La fusta i el vellut (1980).
La seva col·lecció “Našīd al-arḍ” (‘L’himne de la terra’, 1954) fou considerada subversiva durant els últims temps de la monarquia haiximita i motivà que hagués d’abandonar el seu càrrec de magistrat.