i ‘Abd al-Raḥmān Badawī | enciclopèdia.cat
Gran enciclopèdia catalana

‘Abd al-Raḥmān Badawī

literatura lit i filosofia filos
Filòsof, escriptor i poeta egipci.
Sharabat, Damiata, 17 de febrer de 1917 — el Caire, 25 de juliol de 2002

Introductor de l’existencialisme a Egipte i al món àrab, es graduà a la Universitat del Caire (1938). La seva tesi, dirigida per Alexandre Koyré (Le Problème de la mort dans la philosophie existentielle), fou inspiradora per a tota una generació de pensadors i intel·lectuals egipcis. Fou professor de la Universitat d’‘Ain Šams (1950-56) i membre del comitè per a redactar una nova constitució egípcia (1954), però el seu enfrontament amb Nasser, el cap d’estat, portà a la dissolució del comitè (1956). Entre el 1956 i el 1958 fou agregat cultural a Suïssa, i posteriorment professor de les universitats de la Sorbona de París (1967), de Bengasi (Líbia, 1967-73), de Teheran (Iran, 1973-74) i de Kuwait (1975-82). Finalment s’instal·là a París. Escriví en àrab, anglès, espanyol i francès, i és autor de més de 150 obres, entre d’altres Història del sufisme islàmic, des del principi fins al segle II de l’Hègira (1975). Fou també traductor d’El Quixot de Cervantes a l’àrab i crític literari.

Data de revisió: 
2017-05-10
Llegir més...