Després de la conquesta d’Alger (1830) pels francesos, les tribus àrabs d’Orà el nomenaren emir. Instal·là la seva capital a Mascara i emprengué la “guerra santa” contra França (1832-47) amb sort desigual. El 1837 aconseguí que els francesos li reconeguessin Orà i una part de la província d’Alger (pau de Tafna), però des del 1843 els francesos ocuparen tot Algèria i hagué de refugiar-se al Marroc. Des d’aquí intentà un nou atac, però fou vençut a la batalla de l’Isly (1844), i tres anys després es lliurà als francesos. Estigué empresonat a França fins el 1852, que fou alliberat, i es traslladà a Bursa i després a Damasc (1855), on visqué d’una pensió que li passava l’Estat francès.