S’exilià a París (1959), i des del 1970 fou cap d’investigació al Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS). Els seus treballs, en la línia de la metodologia marxista, tracten sobre les relacions entre superestructures i infraestructures, l’imperialisme i la qüestió nacional, en els quals introdueix la distinció entre nacionalisme, lligat sovint a sentiments imperialistes, i nacionalitarisme, entès aquest com un procés de reconstrucció de la identitat d’un poble. Entre altres obres, és autor d’Égypte, société militaire (1962), Idéologie et renaissance nationale. L’Égypte moderne (1969), La pensée politique arabe contemporaine (1970) i La dialectique sociale (1972).